Il·lusions d’harmonia

En un lloc lluny del mapa, una por que no gosa dir-se: potser els fils s'acaben i ens acabem nosaltres

És la nit més trista, perquè me’n vaig i no tornaré 
Hanif Kureishi, Intimitat

El dia que el meu marit es va endur les coses de casa jo tenia mal de queixal
Rachel Cusk, Seqüela




“A tot arreu la gent va aparellada”: se n’adona la Rachel així que se separa. Pel carrer veu parelles que es fan petons, que carreguen bosses l’un al costat de l’altre, que es donen les mans. “Fan com si no hi hagués res tan senzill com l’amor”.

De vegades s’hi acosta, encuriosida. “Em quedo enredada a la teranyina de la conversa conjugal, momentàniament atrapada en les seves tensions i polítiques, les il·lusions d’harmonia teixides amb un no acabar de fils. Quan parlen les parelles, tot el que diuen vol dir una altra cosa”.

Il·lusions d’harmonia teixides amb un no acabar de fils. I en un lloc lluny del mapa, una por que no gosa dir-se: potser els fils s’acaben i ens acabem nosaltres. Potser un dia serà enyor aquesta discussió quotidiana, el lèxic familiar que des de fora resulta indesxifrable.

La nit més trista no havia d’arribar mai i ells trenaven un futur fet a mida. Se’ls va escapar algun punt però no van saber veure que el jersei es desencaixava. Fins que la tara salta a la vista: això, amics, no hi ha qui ho refaci. Tan sols en queda un cabdell gastat, d’aquell codi íntim que ningú més entenia.

Si es desfila una parella, s’extingeix un diccionari.
 

Eva Piquer

 

Comentaris

    Mon Folch Maig 28, 2020 1:18 pm
    Genial,Eva! Quan escrius hi fas fàcil i no ho és gens. Una càlida abraçada. Mon
    Annanim Maig 28, 2020 4:17 pm
    Genial, cada páraula et fa pensar, sentir, mou coses que tinc mig adormides dins. Mil gracies!!!!
    Montse Cantí Maig 28, 2020 10:28 pm
    Com pots ser que unes lletres et portin a uns moments teus i només teus tan precisos. Sempre ets bona de llegir. Gràcies
    M. C. Arnau Maig 29, 2020 9:21 am
    Se'ns va escapar un punt de la calça i es va desfer tot el jersey de la vida junts. El món que era únicament nostre, el particular diccionari ja no hi és. T'entenc molt bé, Eva. M'encanta com ho comuniques.
    Anònim Maig 29, 2020 10:20 pm
    Sabeu, el teler està ple de fils paralels, són l'ordit, la base de tot, poden ser sobre 2000 per construir un cos que és el teixit. Tothom et deixa empremta.
    Tensi Maig 30, 2020 11:40 am
    No habia llegit mai una manera tan sutil, tan patida i tant doça, descriure la fi de una relació. Sublim.20

Nou comentari