És la nit més trista, perquè me’n vaig i no tornaré
Hanif Kureishi, Intimitat

El dia que el meu marit es va endur les coses de casa jo tenia mal de queixal
Rachel Cusk, Seqüela




“A tot arreu la gent va aparellada”: se n’adona la Rachel així que se separa. Pel carrer veu parelles que es fan petons, que carreguen bosses l’un al costat de l’altre, que es donen les mans. “Fan com si no hi hagués res tan senzill com l’amor”.

De vegades s’hi acosta, encuriosida. “Em quedo enredada a la teranyina de la conversa conjugal, momentàniament atrapada en les seves tensions i polítiques, les il·lusions d’harmonia teixides amb un no acabar de fils. Quan parlen les parelles, tot el que diuen vol dir una altra cosa”.

Il·lusions d’harmonia teixides amb un no acabar de fils. I en un lloc lluny del mapa, una por que no gosa dir-se: potser els fils s’acaben i ens acabem nosaltres. Potser un dia serà enyor aquesta discussió quotidiana, el lèxic familiar que des de fora resulta indesxifrable.

La nit més trista no havia d’arribar mai i ells trenaven un futur fet a mida. Se’ls va escapar algun punt però no van saber veure que el jersei es desencaixava. Fins que la tara salta a la vista: això, amics, no hi ha qui ho refaci. Tan sols en queda un cabdell gastat, d’aquell codi íntim que ningú més entenia.

Si es desfila una parella, s’extingeix un diccionari.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mon Folch a maig 28, 2020 | 13:18
    Mon Folch maig 28, 2020 | 13:18
    Genial,Eva! Quan escrius hi fas fàcil i no ho és gens. Una càlida abraçada. Mon
  2. Icona del comentari de: Annanim a maig 28, 2020 | 16:17
    Annanim maig 28, 2020 | 16:17
    Genial, cada páraula et fa pensar, sentir, mou coses que tinc mig adormides dins. Mil gracies!!!!
  3. Icona del comentari de: Montse Cantí a maig 28, 2020 | 22:28
    Montse Cantí maig 28, 2020 | 22:28
    Com pots ser que unes lletres et portin a uns moments teus i només teus tan precisos. Sempre ets bona de llegir. Gràcies
  4. Icona del comentari de: M. C. Arnau a maig 29, 2020 | 09:21
    M. C. Arnau maig 29, 2020 | 09:21
    Se'ns va escapar un punt de la calça i es va desfer tot el jersey de la vida junts. El món que era únicament nostre, el particular diccionari ja no hi és. T'entenc molt bé, Eva. M'encanta com ho comuniques.
  5. Icona del comentari de: Anònim a maig 29, 2020 | 22:20
    Anònim maig 29, 2020 | 22:20
    Sabeu, el teler està ple de fils paralels, són l'ordit, la base de tot, poden ser sobre 2000 per construir un cos que és el teixit. Tothom et deixa empremta.
  6. Icona del comentari de: Tensi a maig 30, 2020 | 11:40
    Tensi maig 30, 2020 | 11:40
    No habia llegit mai una manera tan sutil, tan patida i tant doça, descriure la fi de una relació. Sublim.20

Nou comentari

Comparteix