Ja noto les ferides

Demà ja serà tardor i a mi em cal preservar aquest estiu, fer-lo durar

Eva Armisén
Eva Armisén
Soc fràgil, estima’m. És el lema en defensa de les Illes Formigues, un paratge natural amenaçat per la pesca, les barques, les deixalles, la gent. És també un peix que es mossega la cua: la fragilitat reclama amor i estimar ens torna de vidre.
 
El camí cap a Cala Estreta fa olor de la pluja d’ahir. Demà ja serà tardor i a mi em cal preservar aquest estiu, fer-lo durar. Que no es trenqui.
 
El mar està emprenyat. Una onada em diu vine i m’encallo en el sí però no. Ja noto les ferides dels peus, ja torno a col·leccionar pors. Reaprendre el futur té peatges.
 
El calendari és un escut de mira’m i no em toquis, no està escrit enlloc que la primavera ens salvi. El fons de les Formigues encara és preciós i el fred que vindrà també pot ser amable.
 
Saps què? Ha plogut molt però no se m’ha inundat la casa.
Eva Piquer

Comentaris

    Anònim Octubre 29, 2019 8:25 am
    És una delícia ,poder llegir cada dia els teus escrits i comentaris, tanta delicadesa i tots per mi tan encertats Gràcies Eva Piquer
    M. Antònia Gombau Octubre 29, 2019 10:38 pm
    Com m’ agrades Eva , em fas viure i somiar de nou , moltes gràcies
    Digueu-me Núria Octubre 29, 2019 11:20 pm
    I potser la tramuntana acaronarà tendra la cala i s’endurà mar endins la força d’un bes, d’un desig penetrant.
    Anònima Anna Octubre 30, 2019 8:01 am
    Gràcies Eva per compartir el teu amor
    Anònim Octubre 30, 2019 2:53 pm
    Quan et trenquen el cor. Quan t'has d'inventar una nova vida Les pors t'inunden l'anima. Només el temps calma el dolor
    Anònim Octubre 30, 2019 9:56 pm
    Text ple de tendresa i sensibilitat. Me toca el corazón. M'agrada especialment: "Reapendre el futur té peatges"
    Anònim Octubre 30, 2019 10:06 pm
    La por em va salvar, em va ajudar a somiar un futur sense sentir por. I si somies tens esperança i si tens esperança..
    Anònimament Octubre 31, 2019 7:04 pm
    Els que hem patit una pèrdua i hem passat un dol, beneïm llegir paraules d'algú que avança, encara que sigui a poc a poc
    Anònim Novembre 1, 2019 11:26 am
    Fa bé començar el matí amb les teves paraules... Arriben a l'ànima com un bàlsam, gràcies
    francina gimenez Novembre 2, 2019 9:12 pm
    Gràcies Eva en una nit trista de tardor m'has fet companya
    Anònim Lisbeth Desembre 10, 2019 10:46 pm
    No vull partir amiga, sense deixar l'emprenta del meu pas, en el somriure que inspiro, en els mots endevinats i no dits, en l'alè que exhalo, en els versos ocults en el fons de l'ànima. No vull partir amiga, sense dirte el que inspira la bondat del teu nom, EVA
    Anònim Desembre 26, 2019 10:25 am
    quina frase!, trista i esperançadora a la vegada! Gràcies "Saps què? Ha plogut molt però no se m'ha inundat la casa."

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...