Foto: Loren Kerns


Quan he perdut el nord, m’agafa per anar a veure si el trobo en algun lloc on no he estat mai abans, no fos cas que per alguna estranya llei quàntica que no entenc, aparegués lluny de tots els meus camins.

Per això he marxat uns dies a la recerca, suposo, d’alguna part de mi que encara desconec. D’algun ciri que s’encengui en la nit, d’una espurna que prengui i escalfi aquí dins, entre les costelles. D’un mapa del tresor que em reveli quin és el pla.

L’altre dia deia a una de les meves persones preferides que m’hi podria estar mesos, sola i lluny i en silenci. Que potser no era gaire sa però m’hi estava a gust. El cas és que no m’hi vull estar, que he entès que els nous camins no són estranys des del primer moment que els camines. Que el nord no l’he perdut, el nord soc jo.

Que la vida espera i el temps, no. Que la por no espanta, que el sol d’octubre també escalfa, que l’amor estima. Que la vida riu i si no, mira-la així de molt a prop, molt seriosa, com quan érem petites, recordes? I ja riurà.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption
Comparteix

That’s Life

I've been a puppet, a pauper, a pirate, a poet, a pawn and a king

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix