Foto: Bill Dickinson


Enceto la novel·la El dia del cérvol, de Marina Espasa. La narradora fa setmanes que ha de portar la moto al mecànic, però ho va endarrerint: “Quan acabi la tesi. Tot era per a quan acabés la tesi: portar la moto a arreglar, tallar-me els cabells, comprar-me roba, marxar a fora els caps de setmana, anar més al cine… Tot de recompenses que em servien d’estímul per quedar-me a casa omplint pàgines i pàgines sobre cavallers medievals a la recerca d’aventures”.

La tesi és l’excusa, l’ajornament és la norma. Ajornem massa coses, amb excuses diverses. Ja tindrem fills quan arribi l’estabilitat laboral, o quan hàgim liquidat la hipoteca, o quan el rellotge biològic s’hagi transformat en una bomba de rellotgeria. Ja llegirem els clàssics pendents quan ens trenquem una cama i ens manin fer repòs, o quan els nens siguin grans i tornem a tenir una hora lliure per a nosaltres, o quan ens quedem definitivament fora de cobertura. Ja anirem a la piscina quan hàgim acabat la feina que hem de lliurar el dia tal, o quan hàgim fet el canvi d’armaris, o quan l’esquena digui prou i ens vegem obligats a capgirar l’agenda de prioritats.

Ja quedarem amb els amics quan tinguem més temps. Ja anirem al físio quan la contractura muscular ens impedeixi moure’ns. Ja deixarem de fumar quan no ens quedin pulmons. Ja abaixarem el ritme quan ens aturi un infart. Ja parlarem amb els nostres pares quan tinguin Alzheimer. Ja demanarem perdó quan sigui massa tard. Ja farem règim quan se’ns dispari el colesterol. Ja ens estimarem els uns als altres quan esclati la guerra. Ja viurem quan ens hàgim mort.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: ... a febrer 02, 2016 | 18:48
    ... febrer 02, 2016 | 18:48
    Tens raó, molta raó. Però si tens raó (i tanta gent ho pensa, perquè és el que diu tothom) com és que ho hem de reivindicar?

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix