Foto: Bethan Phillips

No esperis que la gent et doni les gràcies. No et quedis en un lloc si tu n’ets la persona més interessant. No mengis cap producte amb una llista d’ingredients que ocupi més d’una tercera part de l’envàs. No donis per fet que l’home amb qui surts ha assumit que tu i ell sortiu junts.

No perdis l’oportunitat de mantenir la boca tancada. No recordis allò que et pots permetre oblidar. Si no ets ric ni vius de renda, no pleguis d’una feina amb salari fix per intentar viure d’escriure. No aspiris a ser insubstituïble a la feina: si no et poden substituir, tampoc et podran ascendir. No menystinguis la capacitat d’un fill adolescent per fer-te sortir de polleguera.

No parlis sobre tu: ja ho faran així que te’n vagis. Però no pensis que tot el món t’odia i et critica: (gairebé) ningú pensa en tu, perquè (gairebé) tothom està prou ocupat pensant en si mateix. No reforcis la teva part esquerra. O sigui, no surtis (gaire) de la teva zona de confort. No transmetis les calúmnies a un amic, per més que ho facis amb la intenció d’ajudar-lo. No ho vulguis saber tot dels altres.

No t’entestis a desitjar el que et falta i esforça’t a valorar el que tens. No siguis absolutament sincer, encara que t’hagin demanat una opinió sincera. No renunciïs a ser qui ets. No visquis com si el món s’hagués d’acabar avui però sàpigues que el món es pot acabar avui. No deixis d’escoltar les cançons que et donen ales.

I, sobretot, no et llancis de cap a una piscina buida: podries prendre mal.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a febrer 18, 2017 | 15:27
    Anònim febrer 18, 2017 | 15:27
    Sí, fes-ho. Fes el que creguis convenient, la vida es teva, equivoca't o encerta! El que et doni la gana fer!
  2. Icona del comentari de: Susan a febrer 18, 2017 | 16:19
    Susan febrer 18, 2017 | 16:19
    Vist el comentari anterior, Eva, només t'ha faltat afegir: "I no deixis que ningú et torpedegi, per més que ho intenti" Gràcies Eva, petons
  3. Icona del comentari de: Anònim a febrer 18, 2017 | 18:51
    Anònim febrer 18, 2017 | 18:51
    Jo també penso que cadascú ha de fer el que cregui convenient. I dient això no pretenc pas "torpedejar" l'autora?
  4. Icona del comentari de: Anònim a març 06, 2017 | 00:31
    Anònim març 06, 2017 | 00:31
    Doncs jo entenc que totes aquestes vegades que estàs dient que no, t'estàs omplint de llibertat i estàs obrint la possibilitat d'ocupar el teu temps i el teu pensament amb atres coses (o amb el que et doni la gana, si ho preferiu dir així). Gràcies Eva, per compartir les teves paraules.
  5. Icona del comentari de: Mónica Pin Álvarez a març 10, 2017 | 00:15
    Mónica Pin Álvarez març 10, 2017 | 00:15
    Les caigudes i equivocar-se, és tot natural. D'aquí surten les experiències de la vida que ens fa evolucionar i viure cada dia millor. Salutacions Eva.

Nou comentari

Comparteix