Foto: Genevieve Dallaire
Foto: Genevieve Dallaire



Tots els segles són el mateix segle.
Només canvien els colors i les formes.
Els costums.
Els bacteris.
Tu sempre has habitat tots els temps.
Sempre m’has viscut a dins.
Viva i morta, a la vegada.

Anna Gual, Re-re-re-besàvia



La ganyota que faig quan agafo les tisores amb la mà dreta i la subtil mossegada de llengua quan abraço fort algú que estimo. El joc de canell en batre els ous contra el duralex i el crit sord que deixo anar abans d’agafar aire per posar-me a riure fins a ofegar-me. El pa de pessic que em menjo amb ganivet i el vi rosat adulterat amb aigua amb gas. Les flors a la taula del menjador i les llibretes acabades d’estrenar per sempre. El buit sobre el melic quan el sensor de perill ancestral se m’activa i la tremolor que fa oscil·lar el meu dit índex quan algú m’escolta. El magma de dubtes supurant-me per totes i cada una de les circumvolucions del cervell i la síndrome de la impostora empastifada a l’esquena. L’instint de protecció dels meus i el sentiment de tribu quan passa l’inevitable.

La llista de tot allò teu que porto amb mi és infinita i la vaig omplint com qui afegeix articles a la llista del mercat enganxada amb un imant a la nevera. Es fa llarga des d’abans que marxessis i sobreviu als embats del temps; a aquest dia a dia que sembla ciència-ficció. La guardo dintríssim i la reconec sent herència, responsabilitat, enyor que muta per quedar-se i llegat profund. La guardo dintríssim i la reconec sent cordó umbilical comú a les que m’han precedit, sent fil que teixeix una xarxa de noms invisibles i cares que mai vaig conèixer ni sabré dibuixar.

D’aquí a molts anys serà dilluns i farà vent i potser arribarà la primavera o potser ja no hi haurà estacions. Algú que se m’assemblarà trepitjarà el que queda d’aquest món i somriurà notant els raigs de sol a la cara mentre guarda dintríssim una llista feta de tu i de mi. I aquest és, potser, l’honor absolut i l’única responsabilitat compartida. I aquest és potser, l’únic llegat que val la pena de veritat. 

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix