És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
per si tot d'una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perdut.
Joan Vinyoli, "Abans que neixi l'alba"
És bo de tenir somriures a punt, desats a la rebotiga, per si tot d'una apareix el bes que enyoraves o tornes a dormir una nit seguida sense malsons. És bo de tenir abraçades a punt, rialles a punt, per fondre't en el cor immens de les amigues i brindar amb les galtes envermellides pel primer sol d'aquesta primavera. És bo de tenir a punt la capacitat de meravellar-te, per capturar paisatges que no marxaran mai més de la retina. És bo de tenir somriures a punt per si un vespre s'acaben les llàgrimes i la mort fa mutis, ni que sigui una estona, darrere la cortina. Per si tornes a fer l'amor un altre vespre com si t'hi anés la vida. És bo de tenir somriures a punt, carícies a punt, besades a punt. Paraules per dir-li que. Silencis per mirar-la dins dels ulls. I tot l'amor suspès a la punta dels apòstrofs.
*text publicat al blog La vida té vida pròpia.
