La història ja estava escrita, tancada i barrada. Introducció, nus i desenllaç. Un ordre convencional i un final de merda, dels que impedeixen buscar consol en el comiat.

La vas explicar a la S., de forma cronològica i amb els titubejos que t’acompanyen sempre que parles en lloc d’escriure. Ella va estendre el relat com qui posa les tovalles d’una taula imaginària, se’l va mirar i va saber trobar un final a mig camí, un final fora de lloc, un final que devia tenir por del vertigen i havia reculat. Era sens dubte un final bonic.

Aquell dijous vaig aprendre –la segona persona era una farsa– que la mirada té el poder de canviar les coses. No me n’oblido mai però ho he recordat amb força avui, quan m’ha arribat no sé com un joc de paraules en anglès. Llegeix això, què hi posa? Lifeisnowhere.

D’entrada he llegit que la vida no és enlloc. Després, buscant la màgia de les tovalles, m’ho he mirat de nou. La segona lectura deia que la vida és ara, aquí. Ara i aquí l’hivern comença a morir i els dies es van fent llargs. Ara i aquí potser em cal despistar l’absurd, preparar el sopar i parar la taula.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Cristina Cervià a desembre 28, 2018 | 08:22
    Cristina Cervià desembre 28, 2018 | 08:22
    Gràcies per les teves paraules, de nou un viatge únic i quan vas de braçet amb l'altra Eva, paraules i imatges ens transporten a un mon nou, diferent i imprescindible.
  2. Icona del comentari de: Anònim a desembre 28, 2018 | 11:41
    Anònim desembre 28, 2018 | 11:41
    Avui em quedo amb la mirada que té el poder de canviar les coses. I t'agraeixo la saviesa que puc robar dels moments que ens regales. Gràcies per escriure!. Una il·lustració fantàstica per al text. Fins i tot tinc ganes de parar taula!
  3. Icona del comentari de: Anònim a desembre 28, 2018 | 12:17
    Anònim desembre 28, 2018 | 12:17
    Les dues Eves amb les seves paraules i la seva grafia ens expliquen de manera senzilla, com comença a desfer-se l’hivern. Com els dies es fan mes llargs i les nits mes curtes, com la quantitat d’hores de llum desperta la natura poc a poc i va evolucionant cap a la primavera. Com comencen a sortir les primeres herbetes i aquelles margarides petitones i com apareixen els brots als arbres paralel·lament a la major escalfor del sol. Com tot al nostre voltant, es torna mes verd i el nostre cos s’omple de desitjos i busca una mica mes d’amor, que també ens omple d’al·legria el cor.
  4. Icona del comentari de: Sílvia Pastó a desembre 28, 2018 | 16:26
    Sílvia Pastó desembre 28, 2018 | 16:26
    M'ha agradat. Molt.
  5. Icona del comentari de: S. a desembre 29, 2018 | 21:41
    S. desembre 29, 2018 | 21:41
    Hi ha tovalles únicas, delicades i boniques.... Gràcies
  6. Icona del comentari de: Litetamona a desembre 29, 2018 | 22:47
    Litetamona desembre 29, 2018 | 22:47
    Que bonic ho feu les dos, perquè toqueu l'ànima amb els dibuixos i les paraules. I no em cal dir res més: Gràcies, és preciós i molt preuat !.
  7. Icona del comentari de: Carmen Liébana a gener 01, 2019 | 21:48
    Carmen Liébana gener 01, 2019 | 21:48
    M' ha agradat molt, Gràcies per la costra sensibilitat
  8. Icona del comentari de: Carito a gener 03, 2019 | 08:49
    Carito gener 03, 2019 | 08:49
    M’agrades Eva, el que dius i com ho dius.

Nou comentari

Comparteix