El mar està fosc

I aquí, avui, no sé massa ni com plorar

Il·lustració: Maria Beitia




No puc mirar el mar sense arraulir-me.
I fer-me, perquè aquí ho sóc, molt petita.

Aquí m’he banyat.
He baixat fons.
He dit l’adéu més gran de la meva vida.

I aquí, avui, no sé massa ni com plorar
quan massa no sé ni què vol dir.
Massa mort.
Molta mort.

Aquest mar està fosc.
M’arrauleixo mentre crido ben fort.
I, ara, sóc tan petita que ni em sento el crit.
Però crido
i crido
crido
crido.

 

              Laura Garcia Jordan


 
Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...