El mar està fosc

I aquí, avui, no sé massa ni com plorar

Il·lustració: Maria Beitia




No puc mirar el mar sense arraulir-me.
I fer-me, perquè aquí ho sóc, molt petita.

Aquí m’he banyat.
He baixat fons.
He dit l’adéu més gran de la meva vida.

I aquí, avui, no sé massa ni com plorar
quan massa no sé ni què vol dir.
Massa mort.
Molta mort.

Aquest mar està fosc.
M’arrauleixo mentre crido ben fort.
I, ara, sóc tan petita que ni em sento el crit.
Però crido
i crido
crido
crido.

 

              Laura Garcia Jordan


 
Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...