Un pare diu a les xarxes que no vol transmetre les seves obsessions a la filla, com si poguéssim protegir els fills de nosaltres. La frase és d’Umberto Eco: som allò que ens van ensenyar els pares quan no pretenien ensenyar-nos res.
Un dia, no fa pas tant però han passat moltes coses, sortia del mar més o menys feliç i vaig notar amb una força estranya que arribaria un moment en què enyoraria aquell moment.
Tinc un pati on passejo dubtes i compto larves. Vet aquí una plaga de marietes, no sé si me n’he d’alegrar o què. Envio els fills a comprar insecticida per si de cas: em prohibeixo preguntar-me què coi els estic ensenyant.
A la platja, el més petit m’acompanya cada dia a nedar. Diu mare i em giro, diu mare i l’espero, diu mare i somriu i seguim nedant. Diu mare i diu mare i no calla ni sota l’aigua. Avui no em calen forces estranyes: sé de sobres que això també ho trobaré a faltar.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Elisabet Robert a juliol 10, 2019 | 15:58
    Elisabet Robert juliol 10, 2019 | 15:58
    Eva, que bonic el que escrius. M'has fet plorar enyorança. Disfrutem dels record, però cal disfrutar també del present.
  2. Icona del comentari de: Mercè Danric a juliol 11, 2019 | 09:12
    Mercè Danric juliol 11, 2019 | 09:12
    Els meus fils m'ensenyen cada dia des de que va morir el seu pare massa jove.
  3. Icona del comentari de: Litetamona a juliol 11, 2019 | 21:58
    Litetamona juliol 11, 2019 | 21:58
    S'em posen els pèls de punta, i no pel fred. És per reconèixer aquesta sensació d'enyorança que també vaig tenir un día. Que polit, Eva, encara que sigui trist.
  4. Icona del comentari de: Mar Colas a juliol 11, 2019 | 22:22
    Mar Colas juliol 11, 2019 | 22:22
    Gracies per posar paraules a allo intangible. Al inconscient. Al que es aparentment invisible. I gracies per escriure senzill, aparentment senzill. I per fer que les complexitats semblin facils. Sempre m,identifico amb tot el que escrius.
  5. Icona del comentari de: Anònim a juliol 11, 2019 | 23:52
    Anònim juliol 11, 2019 | 23:52
    Un escrit molt bonic q porta molts records d ja fa una colla d anys!!!!
  6. Icona del comentari de: Anònim a juliol 13, 2019 | 09:59
    Anònim juliol 13, 2019 | 09:59
    M'has fet recordar el primer dia que el meu fill petit em va dir "Mare, avui no vendré amb tu a sa platja, hi aniré amb els amics" . Em veig plantada amb la bossa de platja i pensant....i ara que faig jo? El bo d'aquest canvi va ser que vaig poder tornar a gaudir d'anar-hi no mes amb una tovallola i un llibre i desconnectar de tot. Lo important es disfrutar cada moment del que tens.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix