Foto: Annie Spratt


Jo no coneixia en Miquel Creus fins que en Ramon Mas i en Ricard Planas, editors de Males Herbes, me’n van parlar. Van explicar-me que reeditarien una novel·la d’un escriptor de Vic que retratava d’una manera molt crua el món de l’heroïna dels vuitanta. Ras i curt: la història d’un ionqui que tenia cura de la filla d’una amiga que s’havia mort i a qui havia de punxar cavall perquè tenia síndrome d’abstinència. Uf.

Òpera Àcid va publicar-se per primer cop a Edicions 62 l’any 1989. L’aleshores director editorial, Àlex Broch, estava fent una aposta per modernitzar el catàleg. Era la segona –i va ser l’última- novel·la de Miquel Creus, que l’any 1987 havia publicat Gaia…oh! Gaia a La Magrana. La novel·la, com passa sovint, va quedar descatalogada i Creus va apartar-se del panorama literari, però amb els anys va esdevenir un llibre gairebé de culte. Quan l’escriptor Ferran Garcia i en Ramon Mas, tots dos de Vic, van parlar-ne, tots dos creien que Creus devia ser mort, però alguna cosa els va portar a investigar fins a descobrir que l’autor era viu i que vivia a Berlín. Després d’uns quants correus electrònics, Males Herbes va decidir reeditar Òpera Àcid.

Vaig llegir-la ja fa uns mesos i he d’admetre que, malgrat la potència de la premissa, el que me n’ha quedat és el perfum, la poètica d’un escriptor arrauxat que mira la sordidesa des de dins però amb prou distància, que vol aprofitar l’estat d’ànim per escriure a raig, per experimentar en un monòleg interior en què les veus i les mirades s’entrellacen i es perden, perquè la mirada canvia i el que importa és l’esperit. Òpera Àcid –pensava quan en vaig sentir el títol per primer cop– em ressonava a una experiència lisèrgica. Ara, mesos després, llegida i païda, puc dir que la meva intuïció no anava desencaminada i que, en efecte, és un llibre-viatge, que et posa davant de llocs estranys, que t’augmenta la realitat i que et fascina no pel que explica, sinó per com ho fa.

En Miquel Creus va morir el passat novembre, un mes després que Males Herbes reedités el seu llibre. La manera com s’ha tancat el cercle, trenta anys després que ell l’escrivís, em sembla d’una justícia poètica meravellosa: els editors audaços i apassionats, en Ferran Garcia nerviós davant de la Catedral de Vic el primer cop que va quedar amb ell, l’escriptor que rep un correu electrònic elogiant un llibre que segurament creia que ningú no recordava… la història és tan bonica que, si no fos per allò de que els atzars i les novel·les no són bons companys de viatge, mereixeria un llibre sencer.

Dimecres passat, a l’Horiginal, els editors, la família i uns quants lectors li vam retre homenatge. A en Miquel, esclar, però vull pensar que també als atzars i a la descoberta. Al risc del 1989 i al del 2019. A tot de coses, en definitiva, que potser cap de nosaltres sabia gaire bé com explicar, però que suraven, solemnes i alegres, en pensar que les vides, fins quan no podem controlar-les, prenen, de cop i volta, tot el sentit del món.


Òpera Àcid

© Miquel Creus
© Editorial Males Herbes

Nou comentari

El piano

Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix