Perdre una pedra. Enyorar una pedra.
Perdre la vida que ha bategat al costat de la pedra.




Just abans de tancar la porta d’aquell pis per sempre, vaig salvar la pedra. Me la vaig posar a la butxaca dels texans i així vam fer, la pedra i jo, el camí de tornada després de dos anys a Nova York.

Durant el vol la vaig començar a estimar. La meva vida adulta havia arrencat allà, al 238 del carrer Seixanta. Una aventura intensa que s’estava vestint d’enyor a tota velocitat i a deu mil metres d’altura. A l’altra banda m’esperaven els fills que encara no tenia i els llibres per escriure i quatre o cinc mudances i la nostàlgia absoluta.
Als alumnes del taller els demano que facin un text amb la pedra blava. Gràcies a ells la pedra ha estat arma, regal, coartada, venjança, desig. La pedra amb el colom dibuixat es passeja per escrits aliens i jo la salvo de nou cada vegada.
I avui la Sònia escriu que ha perdut una pedra i que enyora una pedra i que enyora els que hi eren quan hi havia la pedra. La Sònia potser no ho sap: la seva pedra és la meva.
Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: M.Angels a juny 12, 2019 | 20:47
    M.Angels juny 12, 2019 | 20:47
    M ha encantat aquest text, em fascinen les pedres i sempre n agafo quan estic al camp, a la platja. Sempre tinc present l episodi, crec que era la pel.lícula "El perquè de tot plegat", on en Lluís Homar agafa una pedra i la vol fer parlar...
  2. Icona del comentari de: Ma Mercè a juny 15, 2019 | 08:42
    Ma Mercè juny 15, 2019 | 08:42
    Jo tinc una història amb una pedra, una pedra que s ha perdut, que l anyoro perque era la meva, on un personatge hi havia dibuixat el meu signe...una pedra que guardava part de les meves vivències..
  3. Icona del comentari de: Anònim a juny 19, 2019 | 06:30
    Anònim juny 19, 2019 | 06:30
    A mi aquella pedra m.ha fet resorgir i ara he pres un camí nou, amb la pedra, de retruc de la pedra. De moment només incertesa l.única certesa la pedra.
  4. Icona del comentari de: Anònim a novembre 19, 2019 | 20:18
    Anònim novembre 19, 2019 | 20:18
    La pedra, la meva pedra que m acompanya i que emb fa sentir la nostalgia d un temps passat

Nou comentari

El piano

Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»
Comparteix

You Are So Beautiful

You're everything I hoped for/ You're everything I need

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix