Mig vell i mig nou

Que no et neguis la llum quan un matí entri per la finestra

Beau temps (Bon temps), 1978, Apel·les Fenosa.


“We asked for signs, and the signs were sent.”
Leonard Cohen


Que no et neguis la llum quan un matí entri per la finestra. Que deixis anar i deixis arribar. Que espolsis els draps, netegis sota el llit, ventilis la casa. Que quan facis la maleta, vegis que allò que t’endús és el que ja tens a dins. Que puguis obrir la capsa dels rocs, anomenar-los i fondre’ls. Que tinguis a prop algú que et doni força. Que obris els braços al misteri. Que surtis a la tarda a mirar el cel. Que allarguis una estona més allò que et faci bé.

Que no et prenguin el temps, que no facis menyspreu del teu temps. Que si et canvien les pors, és que tu ja ets una altra. I és bo ser mig vell i mig nou. Que vegis que el punt de memòria on has construït la teva història podria ser un altre. Que no te n’adones? et governa aleatòriament un record. Una cara. Una engruna. Un monstre. Un deliri. Un emperador. 

Omple d’aigua el pou. Fes-hi rodar la teva barca. Que allà on hi veus algues hi neden peixos. Que a la foscor més fonda hi ha, com un diamant taronja, el teu sol. Alça’l, que comenci un altre dia i que vinguin ocells d’altres llocs.

Nou comentari