Foto: Mar Vallecillos
És 1 de gener i camino sobre el que va ser una mina de plom, una escola i un hospital. Som al Molar, al Priorat. L’edifici va construir-se a inicis del XX, al 36 va esdevenir escola de la República, i al 38, durant la batalla de l’Ebre, hospital militar.
Mina, escola, hospital: l’any que comença també serà una mica això, penso. Com cada any, com tots els dies i la vida. Però de mines, escoles i hospitals poden haver-n’hi tants… Mines que són espoli o cau de pedres precioses que en la foscor esperen ser descobertes. Escoles que són competició o alegria d’aprendre. Hospitals que són aparcament de malalties o trampolí curós de nou impuls.
Mirem a l’atzar una de les fitxes del miler d’ingressats. És del 7 de novembre del 38: “Victor Hurtado Gutiérrez. Soldado. Por no hablar, se desconocen detalles. Diagnóstico: Heridas múltiples de metralla. Intervenido a las 17 horas del dia 7. Tiempo: 30 minutos, anestesia local”.
Preparant el dinar, la Roser m’ensenyarà a desgranar una magrana i jo recordaré la metralla. I l’anestèsia local. I la global. I que “por no hablar, se desconocen detalles”. I pensaré també en l’any que comença i les coses que ens podríem dir. Baixant a la mina, obrint les aules, deixant-nos guarir.
