​Com moren les coses que callem

Desitgem d'amagat perquè no per tot som valents

Foto: Fezbot2000



La lluna ja ha pujat mig cel. Eren quarts d’onze i ja passa de la una. De baix a dalt. Ha fet el recorregut que vas fer primer pel meu braç. I la nit és el no saber què passarà, si tornarà a passar, si cada si és una estrella morta que fa llum com llum fan les mentides amb què et projecto. 

La nit avança. I potser dorms i potser ni hi penses i potser sí però no t’hi t’atreveixes. I entre potsers i potsers morirem com moren les coses que callem. Quantes possibilitats d’amor llancem al contenidor del silenci? Per què som així, tan porucs, tan imbècils, tan poca cosa, que fem l’amor a un record perquè ens espanta l’intent? Desitgem d’amagat perquè no per tot som valents. 

La lluna s’ha enfilat, des del llit ja no la veig. No sortiré al balcó, aquesta nit fa massa fred. 

Comentaris

    Anònimmarta cairol Gener 8, 2021 12:53 pm
    Quant vols torna Ya no i ets a temps
    Za Gener 7, 2021 12:18 pm
    De tan real, fa mal. Ser valent és un imperatiu. (És un text preciós.)
    Anònim Gener 6, 2021 8:09 pm
    Quants/quantes desitgem d'amagat perquè no som valents... Quantes possibilitats d'amor llencem al contenidor del silenci...
    Anna Ametller Gener 6, 2021 8:52 am
    La soletat t'atrapa i quan t'acostumes estar bé amb ella començes a ser feliç , no quede altre remei. No hi he arribat per mi sola,molts cops m'hi han portat. És un estat bó
    Anònimmarta cairol Gener 5, 2021 11:57 pm
    ?

Nou comentari

Strangers in the Night
And ever since that night/ We've been together/ Lovers at first sight/ In love forever
Més entrades...