Foto: Fezbot2000



La lluna ja ha pujat mig cel. Eren quarts d’onze i ja passa de la una. De baix a dalt. Ha fet el recorregut que vas fer primer pel meu braç. I la nit és el no saber què passarà, si tornarà a passar, si cada si és una estrella morta que fa llum com llum fan les mentides amb què et projecto.

La nit avança. I potser dorms i potser ni hi penses i potser sí però no t’hi t’atreveixes. I entre potsers i potsers morirem com moren les coses que callem. Quantes possibilitats d’amor llancem al contenidor del silenci? Per què som així, tan porucs, tan imbècils, tan poca cosa, que fem l’amor a un record perquè ens espanta l’intent? Desitgem d’amagat perquè no per tot som valents.

La lluna s’ha enfilat, des del llit ja no la veig. No sortiré al balcó, aquesta nit fa massa fred.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònimmarta cairol a gener 05, 2021 | 23:57
    Anònimmarta cairol gener 05, 2021 | 23:57
    ?
  2. Icona del comentari de: Anna Ametller a gener 06, 2021 | 08:52
    Anna Ametller gener 06, 2021 | 08:52
    La soletat t'atrapa i quan t'acostumes estar bé amb ella començes a ser feliç , no quede altre remei. No hi he arribat per mi sola,molts cops m'hi han portat. És un estat bó
  3. Icona del comentari de: Anònim a gener 06, 2021 | 20:09
    Anònim gener 06, 2021 | 20:09
    Quants/quantes desitgem d'amagat perquè no som valents... Quantes possibilitats d'amor llencem al contenidor del silenci...
  4. Icona del comentari de: Za a gener 07, 2021 | 12:18
    Za gener 07, 2021 | 12:18
    De tan real, fa mal. Ser valent és un imperatiu. (És un text preciós.)
  5. Icona del comentari de: Anònimmarta cairol a gener 08, 2021 | 12:53
    Anònimmarta cairol gener 08, 2021 | 12:53
    Quant vols torna Ya no i ets a temps

Nou comentari

Comparteix