Ni amunt ni crits

Intueixes que no es tracta d'esquivar el dolor, sinó d'intentar treure'n tot l'amor possible

Foto: Mickael Menard


“Pit i collons!”, t’ordena algú. “Has de ser l’optimisme en persona”, et diu algú altre. “Amunt i crits”, és un tercer consell. I a tu no et surt. Ara mateix no balles entre flors i violes i romaní. No t’empasses que haver perdut la feina sigui l’ocasió per redecorar el currículum. Ni que haver-te quedat sense nòvio sigui un revulsiu per lligar més que mai. Ni encara menys que haver rebut un diagnòstic fumut representi l’oportunitat de repensar qui ets, on vas i bla bla bla. Només saps que voldries una nòmina, una parella o una salut que se t’han escapolit de cop.
 
Escoltes en Lluís Gavaldà, i hi combregues: “Em dol i em crema, però en el fons sé que aquesta pena és bonica i és tot el que tinc”. Al cine fan Inside Out, la famosa pel·li per a nens que ens fa entendre –també als adults– que no hem de negar ni bloquejar les emocions. Doncs això. No és que et rebolquis en la tristesa: és que avui no ets capaç de transitar per enlloc més. No vols ni pots mostrar-te alegre en qualsevol circumstància. La moda del pensament positiu et sembla una tirania i una frivolitat.

“Tot anirà bé” és un desig disfressat de pronòstic. Tant de bo que tot anés bé, però hi ha coses que van fatal. Intueixes que no es tracta d’esquivar el dolor, sinó d’intentar treure’n tot l’amor possible. Treure amor del dolor, sí. Amb pit i collons, si en tens. I amb llàgrimes, si et calen. I amb els dits creuats. I, sobretot, sense felicitat imperativa. La felicitat ja tornarà, potser, quan tot hagi anat bé.
 

Comentaris

    Lluïsa Alvarez Agost 31, 2015 8:05 am
    Paraules que surten del cor...boniques, dolces, tristes.... Ànims que ben segur que tot anirà be... Permetem una abraçada Eva.
    Mercè Royo Agost 31, 2015 10:01 am
    M'agrada la reflexió que heu fet, he sentit el mateix en diverses ocasions, de vegades podem disfressar una intenció positiva amb la negació de que també hem de fer els passos per anar transformant els sentiments negatius, viure el procès de canvi, evolució o curació, si és possible. Els ànims poden ajudar però cal una força interna per encarar tot el procès i poder finalment guanyar al problema.
    Anònim Agost 31, 2015 1:00 pm
    És endins, molt endins esperant el moment oportú. Quan creus que l’has dominada torna a aparèixer. Si no surt, et paralitza, no avances. Si surt amb tota la seva força i et fa plorar fins a no poder més, t’allibera, et prepara per tornar a gaudir del sol, la pluja, el matí la canalla, les rialles, els jocs els petons, les abraçades, la família, els amics, la vida..... I la pena s’amaga deixant sortir l’alegria, la il•lusió, la tendresa tant necessaris per tirar endavant. La pena es així et pren la vida i alhora te la dona. Una abraçada molt forta
    August Garcia Agost 31, 2015 3:20 pm
    És ben veritat el que dius, Eva. Com quan davant algú que té una depressió només ens surt de dir-li: Vinga, anima't! Estem plens de frases fetes que, més enllà de mostrar la nostra malaptesa per a entomar aquestes situacions, diuen molt de com la nostra societat no accepta la pèrdua, el dolor, el fracàs… i ho amaga sota aquestes falses frases d'autoajuda. Plora, estigues trista, fes el que puguis per viure aquesta -deixa.m'ho dir-ho així a la brava- "putada". Agafa't als que us estimen. I espera -si pots- que la felicitat torni algun dia. Però no t'ho posis més dificil encara del que és. Fes-me cas. O no. Una abraçada ben forta!
    Anònim Setembre 1, 2015 11:45 am
    Potser ja el coneixes, però, si no fos el cas, mira de llegir "Flaixos de llum blanca" de la Pilar Burgués (Editorial Andorra, 2015). Una petita joia literària que no té res de llibre d'autoajuda, però que t'ajuda! Una abraçada, PMB
    Pepo Setembre 1, 2015 4:13 pm
    Intueixo que alguna cosa no va bé. He llegit en algun lloc que els amics ajuden molt algunes vegades, potser ho has dit tu mateixa, no sé, segurament no puc ser de gran ajuda, però estic aquí. Salut!!

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...