Ni t’hi vols assemblar

Mentrestant, i després, i ja sempre, beses i abraces, estimes i enyores, mires i recordes

Foto: Hernán Piñera

 
¡Oh innoble servidumbre de amar seres humanos! 
Y la más innoble, 
que es amarse a uno mismo.”
Jaime Gil de Biedma

 

És fàcil escollir l’esgarrapada, l’espetec del fuet, el verí a la punta esmolada de la llengua. Més encara quan se sap que la pell de l’altra no resistirà ni un mil·límetre. Que rebentarà la comporta i serà senzill el trenc, la ferida, la cremor. És fàcil i no val res. No té cap mèrit ni té cap força.

Mentrestant (o després, i en endavant, perquè sí, perquè això sí que té mèrit, i sí que té força), esculls l’amor i les ganes i els projectes. Els versos. Esculls la paraula que estreny els llaços que ja hi eren i t’endinses en la carn per estimar-la, per venerar-la, per empeltar-t’hi. Esculls el silenci que et torna a tu i et descansa. Mentrestant, i després, i ja sempre, beses i abraces, estimes i enyores, mires i recordes. Oblides el que no val res. Perquè escollir esgarrapar és fàcil, simplement. No té cap mèrit, ni cap valor, ni cap força. Perquè no és tu, ni t’hi vols assemblar.  



* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

    glòria olivella Setembre 25, 2016 9:37 am
    Com m'ha agradat aquest principi que esgarrapa, espetega i enverina. Un text amb valor i força. Breument esplèndid. Gràcies.

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...