Foto: Marten Newhall


Quan la nit ha aparegut per la finestra, he agafat la llibreta. La foscor m’ha vingut a recordar que duc un tros de negre a dins.

Si hagués d’ubicar la meva part fosca, diria que la porto ben bé a la panxa, al costat esquerre, on tinc els maleïts sorolls de budells tothora. És on em deu bullir tot el que callo. M’hi deuen fer xup-xup la vergonya i les marxes enrere dels llocs on sempre he volgut anar endavant, em deuen anar amunt i avall les persones que he deixat escapar.

Vista des d’aquí, al costat de la puresa de la llibreta, la nit em sembla dura i cruel, i em fa por que se m’assembli.

L’altre dia la foscor em va sobreeixir per uns moments. De cop vaig començar a sentir que jo no era jo, com si la meva noia correcta marxés de mi. Volia ser simpàtica i no podia. Volia ser gran i no en sabia. Volia parlar amb sentit i no n’hi havia.

Soc una noia de llums i d’ombres, com tothom. Però les ombres dels altres –un crit, una ràbia, un neguit– em semblen més humanes, més passatgeres i alhora més perdonables. I no sé com s’ho fan els altres, però sempre els veig alguna escletxa per on, al fons, la llum batega.

Tot això m’ha vingut perquè, l’altre dia, quan la foscor em va sobreeixir per uns moments, vaig pensar que un dia la negror de dins se’m desbordarà sencera cap enfora, i ho deixarà tot tan negre que em quedaré a les fosques.






Mònica Farré és alumna dels taller d’escriptura de Catorze. Aquí podeu consultar tota la informació sobre altres tallers.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a novembre 04, 2020 | 00:31
    Anònim novembre 04, 2020 | 00:31
    És una delícia poder-te llegir novament i anar descobrint la teva manera de veure les coses. Clarobscurs expressats des de ben endins teu que també brollen cap enfora, projectant-se sobre la meva manera de veure les coses. Les teves paraules es queden dins el meu cap per fer-m'hi pensar una bona estona. Tant de bo et puguem seguir llegint, perquè entres directament per tots els sentits. I això és estimulant. Felicitats!

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix