No ho confessaràs mai

Et feia gràcia que la mare, tan gran, es referís a la planta jove com la seva

Arxivat a: Cambres pròpies

Il·lustració: Eva Armisén



Sobrevoles els mil perfums de la planta baixa i enfiles les escales mecàniques. Llenceria i bany, moda d’home, articles de viatge. Busques alhora un lavabo i un efecte magdalena: de petita, els pares t’aparcaven al racó dels llibres mentre pujaven a reclamar que els ganivets d’oferta no tallaven prou o que el pijama s’havia encongit massa a la primera rentada. N’eren assidus perquè podien pagar el que fos amb la targeta client i no els ho cobraven fins al final del mes següent. Llavors això de viure a crèdit semblava un gran què.
 
En aquell quiosc convertit en biblioteca et vas empassar uns quants cursos de Santa Clara i de Torres de Malory. Una addicció secreta que no lligava gaire amb les teves lectures de generació Cavall Fort. Quan els pares tornaven de la reclamació de torn, els enviaves a fer una volta per poder continuar amb les nenes dels internats. Et feia gràcia que la mare, tan gran, es referís a la planta jove com la seva. Fa molts anys que ets més gran del que era ella aleshores i encara fuges de la planta de senyores, convençuda que no hi encaixes.
 
De camí cap als lavabos que hi ha al fons de la roba texana, et diu adopta’m un vestit blau a preu rematat. Te l’emportes als emprovadors sense encomanar-te a cap dependent. En una botiga petita ja t’haurien demanat què vols, en què et puc ajudar, i tu n’hauries sortit esperitada, com si s’hi calés foc. Els establiments despersonalitzats tenen detractors carregats de raons, però semblen fets a mida per a introvertits.
 
No confessaràs mai que t’has comprat el vestit aquí. Tampoc explicaràs ni sota tortura que és a la cafeteria del Corty on quedes amb una amiga escriptora quan voleu parlar sense que us vegin. De vicis clandestins, cadascú té els que té. I si no en quedes satisfeta, et tornen els diners.

Eva Piquer

Comentaris

    Samy Octubre 5, 2016 12:33 pm
    Ara en tinc 60 i en una parada de sabates al mercat, vaig escoltar a dues dones força mes grans que jo : Maria , aquestes no , que semblen d avia. En va escapar un somriure.
    Anònim Octubre 5, 2016 3:41 pm
    Boníssim!!!! M'encanten aquest tipus de vicis "inconfessables", en tinc uns quants ;-) Gràcies per compartir-los!!!!
    Tesa Octubre 5, 2016 8:03 pm
    El CI em porta records de tardes de dissabte amb els meus pares. Comprant-nos roba. Menjar al Súper que no trobàvem al barri. I article "de molta qualitat". I llibres, molts llibres. Gairebé sempre la parada més llarga en temps era a la llibreria. Em deixaven remanar, mirar, llegir i finalment...em compraven 1 ??? Coses de la vida: ara hi visc al costat. I cada vegada que entro el primer record és per la meva mare que ja no hi és. Va morir molt jove. Massa. Però em va deixar tantes experiències! Gràcies.

Nou comentari