Foto: Pedro Oñate



No li diràs que enyores tant el somriure que se li escapa vergonyós quan l’estires per ballar una lenta. No li diràs que en el fons t’encanta que et descobreixi llocs bonics tan a prop de casa, ni li diràs que t’enamora el riure nerviós que li brolla de la boca com a un xiquet. No li explicaràs tampoc que aquests dies et dutxes a les fosques amb nocturns de Chopin. Ni li diràs amb quanta solitud comparteixes pis entre setmana. Ni li parlaràs de quanta tristesa cap dins la foscor d’un lavabo menut. Per descomptat que tampoc faràs cap referència que de vegades t’espantes del potencial que tens tu sola per fer-te mal. No. No diràs res.

Deu ser com tenir el superpoder de volar només dins d’un avió, això de poder mostrar la tristesa només quan estàs sola, et dius. Per això no li diràs només vull el que em passa quan m’abraces. Perquè no vols semblar dèbil. Perquè l’interior de les costelles és un lloc perfecte on contenir la covardia. I que fugiries amb ell per una carretera anèmica i li preguntaries on són els cérvols que prometen els senyals de trànsit, tampoc no l’hi diràs.

No. No diràs res, però de vegades penses, qui sap, si mai t’hi atrevissis, potser podríeu jugar a sentir-vos sols plegats, o a fer-vos companyia.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: JMallorca a setembre 24, 2019 | 21:41
    JMallorca setembre 24, 2019 | 21:41
    Ple de poesia en el to que es modula el text
  2. Icona del comentari de: Anònim a setembre 25, 2019 | 00:01
    Anònim setembre 25, 2019 | 00:01
    Preciós.
  3. Icona del comentari de: Blas de Lezo a setembre 25, 2019 | 21:15
    Blas de Lezo setembre 25, 2019 | 21:15
    Després de llegir aquest fragment venen ganes de cridar i de sortit corren cap al final del camí sigui allà on sigui. Sense mes objectiu que corre i potser trobar-te amb mes animes corrent al teu costat.... i qui sap.... potser ell corre al teu costat....
  4. Icona del comentari de: Litetamona a setembre 27, 2019 | 08:16
    Litetamona setembre 27, 2019 | 08:16
    Ni li diràs com et batega el cor dins el pit i com sembla que va a parar-se en un moment Molt polit...i veritable. Gracies!
  5. Icona del comentari de: Anònim a novembre 22, 2019 | 21:51
    Anònim novembre 22, 2019 | 21:51
    Gracies per compartir-ho!

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix