Foto: Hugo Pardo Kuklinski


el meu silenci
és un riu d’aigües fosques
cap a tu
Anna Montero


I ara penses que ella sabria dir-ho. Que sabria escriure exactament el que se sent quan et sents com ara. I que ho faria fàcil, com si no li costés gens. I que ho faria proper, i autèntic, i bell. No bonic, ni sensible, ni totes aquestes coses que diuen quan parlen del que les dones escrivim. Autèntic, bell, proper. Real fins al moll de l’os –vida fins al moll de l’os. Penses que ella sabria dir-ho i que a tu et calmaria llegir-ho. Que aniries a dormir sense aquest cabdell de filferros enredat a les costelles. Ja no creus que algun dia arribis a trobar les paraules del desig, ni saps gaire de què et servirien ara. Més aviat creixerien com arrels que sobresurten de la terra i et farien ensopegar una vegada i una altra. Val més no burxar les punxes, t’han dit avui, esperar que surtin soles, demanar secretament que no facin call. Renunciar als mots, tancar la llibreta a la tauleta de nit, agrair l’habilitat admirable que ha aconseguit fer-te riure i somriure aquests darrers dies. No burxar i confiar que la pell pugui tornar a rebre algun dia la carícia, que el bes torni a fer tremolar el cos com si la pena d’avui no hagués existit mai. I enviar un missatge dins d’una ampolla amb el desig que ella torni a escriure, que et digui dient-se, real fins al moll de l’os, vida fins al moll de l’os.




* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anónim a octubre 09, 2017 | 02:57
    Anónim octubre 09, 2017 | 02:57
    ...i confiar que la pell pugui tornar a rebre algun dia la carícia, que el bes torni a fer tremolar el cos com si la pena d'avui no hagués existit mai. Gràcies, hi confio plenament

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix