No hi havia primaveres

I allà escrites hi havia ordres com penja els quadres, compra més plantes, fes-te el sopar

Foto: piotr (peter) chlipalski

 

 

És boig i ximple però ho vaig fer. En la pitjor temporada de la meva vida, una persona em va recomanar que anotés dues paraules en dos papers diferents. Que els cremés a la barbacoa de la terrassa, n’agafés una mica de cendres, les posés en una copa de vi negre i me la begués. Crec que en aquells moments, si m’haguessin dit que em plantés a la terrassa del Mandarin Oriental i ensenyés el cul mirant a l’estàtua de Colom, també ho hauria fet. Tant se val, no va servir de res, us ho he de dir, però contenta una estona sí que m’hi vaig posar. Pel vi. 
 
I ara que s’acosta Nadal, potser no ets tan especial i acabes fent el mateix que fan els altres: balanç. De l’any, de la situació, et mesures el grau de felicitat per veure si ho estàs fent bé; sobretot ho compares i ja sempre més ho compararàs amb aquella època en què vas cremar dos papers amb dues paraules escrites i te’n vas beure les cendres en una copa de vi negre, amb l’esperança que aquell ritual et lliurés de tots els mals, amén. 
 
No ha passat tant de temps, però et sembla una altra vida. I potser fins i tot ho va ser. Avui llegies el diari –perquè sí, en aquella època també et va agafar per fer un diari, no fos cas que alguna estupidesa es lliurés de quedar documentada– i t’has espantat en llegir una llista titulada coses que et salvaran la vida aquest dos mil catorze i signada el dia del teu aniversari, acabat d’estrenar l’any. I allà escrites hi havia ordres com penja els quadres, compra més plantes, fes-te el sopar. I l’hòstia-puta t’ha sortit sense avisar, com arribaven aquells fantasmes que venien a visitar-te quan vivies sola i que a còpia de mals pensaments repetits com una nàusea et van ensenyar que, nena, el que havia d’anar bé era l’any i no tu. 
 
Resulta, ara ho veig, que m’havia buidat d’alegria. De felicitat, ves, jo no en tenia, m’havia quedat sense. I no només per allò que em va dir el neuròleg, fixa-t’hi. Era tot el que no havia estat i algun dia havia d’arribar i suposo que mira, ja que hi érem. I ara entenc que és per això que, en aquella època en què em van recomanar que cremés dos papers amb dues paraules escrites i me’n begués les cendres en una copa de vi negre, no hi havia alegries que valguessin, no hi havia música, no hi havia divendres a la tarda havent plegat, no hi havia primaveres. Mama, no hi havia primaveres. 
 
I ves a saber si no va ser aquella llista que ara m’esborrona, i el fet de seguir-la fil per randa, la que em va tornar, lenta com els primers petons, l’alegria. 

I ara que s’acosta Nadal, i que potser no ets més especial que els altres perquè al capdavall acabes fent balanç de l’any igual que tothom –i bé que fas–, ara m’adono que fa molts mesos que només ploro d’emoció.

Comentaris

    Anònim Desembre 13, 2016 12:56 pm
    gràcies. el cor en un puny i les llàgrimes lliures
    Fan de les llistes Desembre 13, 2016 3:45 pm
    M'acabo de separar, i m'he instal·lat a la casa que tinc a un poble on a la nit gela i l'estufa és la meva millor companyia (sort que té rodes!). Dono gràcies a la vida per tenir aquest tresor de segona residència (ara casa MEVA) que m'allibera de la tempesta que porto a dins. Deixeu-vos estar de cendres, quin mal rotllo! Qui estigui en aquesta situació o millor, qui NO estigui en aquesta situació però algun dia s'hi pot trobar, li recomano que faci aquesta llista de la que parla la Maria Climent. - Fites assolibles (per no desanimar-se) - Projectes més complexos. Així la llista et durarà tota la vida i no n'hauràs de fer de noves ;) M'adono que tenir un llistat de projectes i temes pendents anotats és el millor antídot, si no hagués escrit aquests propòsits ja fa dos anys enrere ara mateix només veuria foscor i incertesa. Una abraçada a tots els catorze's, quin bé de portal déu meu! P.D: Separar-me no hi era en aquest llistat.
    Sisco Cly. Desembre 14, 2016 12:01 am
    Quan ens arriven moments d'insertesa i angoixa, tots tením el dret íntim de creurens o fer alguna acción que, tot i que no te base científica, ens tornem transitoriamente irracionals i fem coses que ens alivien i ens donen esperança No us preocupeu ni busqueseu masa explicacions al nostre intim moment transitori. Es huma, tan ferlos com explicarlos com ha fer la Maria. Un plaer.
    Sisco Cly. Desembre 14, 2016 12:12 am
    Quan tením moments d'angoixa o patiments, la men recurrireix a alguns parxes , no científics que ens ayuden a tenir fe i esperança. No ho dic com a teoría, ho dic com experiencia personal. No tingueu dubtes en un ún u altre moment de la vida acudir a "parxes" irracionals/no científics. Al final nomes es a nossaltres mateixos a qui tením que donar explicacions.

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...