Que no moriríem mai més

Quanta foscor serem capaços de suportar junts?

Foto: PicselPerfect



Tu em vas dir que no moriríem mai més. Que aquella vida que just encetàvem era la nostra. La infinita. La de veritat. 
 
Jo no et vaig dir que el que més volia era viure totes les vides que caben dins la vida amb tu. Que estimessis les meves cendres i me les espolsessis del cos sense fer-me mal. 
 
I si entres dins meu sabràs trobar qui soc? Saps? Jo no em vull sentir sola mai més. I si em mires per fora sabràs perforar el lloc on em crema el món? Digue’m, quantes coses haurem de perdre per deixar de tenir por? Quanta llum em guardes? Quanta te’n podré donar jo? Quanta foscor serem capaços de suportar junts?
 
Tu em vas dir que no moriríem mai més. I jo només t’espero per renéixer.

Nou comentari

Un ramito de violetas
A veces sueña y se imagina/ cómo será aquél que tanto la estima
Més entrades...
I el plaer de les dones?
14 dibuixos de Lyona sobre els tabús, la ignorància i la pressió masclista que reben les dones
Més entrades...