Que no passi res

Els dies que baixes a comprar els ingredients del pesto vermell per als espaguetis de carbassó

Endreçant les samarretes del meu fill petit, en trobo una amb el millor lema possible: “Visca els dies que no passa res”. Després sabré que és una frase d’una cançó d’un grup que fins ara no em feia ni fred ni calor, però fins ara no havia topat amb aquest vers.
 
Els dies que no passa res. Els dies que endreces samarretes per veure quines són massa velles o massa estretes. Els dies que baixes a comprar els ingredients del pesto vermell per als espaguetis de carbassó (amb ametlles en lloc de pinyons, per no haver de demanar un crèdit). Els dies que acompanyes el nen a l’escola tot recordant-li a pocs metres de la porta que ha de passar-s’ho bé, aprendre coses i ser bona persona. Els dies sense esperes amb vocació de tortura, sense amics a la presó, sense notícies negres. Sense futurs que ja no.
 
Els dies de cada dia potser tenen raó, jo també torno sovint a Gil de Biedma. Però, creu-me, els assassins de rutines no distingeixen entre dilluns i diumenges. A mi dona’m sisplau dies avorrits en què no passi res de l’altre món.
 

Eva Piquer

Comentaris

    M. Carme Juny 28, 2018 8:08 am
    Els que acabem de patir sobresalts que ens han capgirat voldríem seguir la vida tranquil.lament. Les rutines diàries ens calmen el dolor. Però ja m'agradaria que començarem a passar coses interessants i agradables. Masa enyors, entrebancs i tristors acumulats.
    Anònim Juny 28, 2018 5:34 pm
    Quan no passa res, segurament perquè tampoc volem que passi res, hem de ser conscients que passa la vida... Cada dia és un dia per viure, vull aprendre a gaudir de la rutina, dels actes insignificants... però per damunt de tot m’agradaria viure cada nou dia com una vida nova, que em pot sorprendre, que jo puc inventar, vull trobar somriures i mirades i paraules en cares amigues i cares desconegudes... Vull VIURE!!!
    Anònim Juny 29, 2018 7:39 pm
    Després de varios anys de sobresalts , enfermetats que actuen com assassins sense tenir en compte sexe o edat en la meva família ... sogre , mare, sogra, cunyada i filla ... ara més que mai agraeixo continuar amb les meves rutines, mai avorrides perquè ara soc jo qui trenca alguns dies les rutines per fer el que realment vull.
    Anònim Juliol 1, 2018 12:38 pm
    Si, voldria tornar fa un any, cuan encara teniem plans...en pocs mesos ens ha cambiat tant la vida...molt injust tot.. tinc tanta ràbia...com voldria tornar a eixos dies que no pasaba res...
    Anònim Juliol 3, 2018 11:23 am
    Siii... S'agraeix els dies de rutines...
    Laia Navas Juliol 8, 2018 12:21 am
    L'aixopluc de la rutina, on ens sentim segures, on no volem gastar més energia de la necessària, on resta l'ordre, on no tenim temps per pensar en la realitat que ens destorba. Però que, tard o d'hora, cal enfrontar-s'hi.
    Anònim Setembre 1, 2018 12:05 pm
    Gairebé un any després que l,amor amb qui m,havia de fer vella em va deixar, després de 8 anys, després de molts entrebancs per començar, després de donar-ho tot , amb molts errors també, sóc humana...després d,esperar i esperar...i el dolor abans indescriptible i ara present es queda a segon pla quan els dies tornen cíclicament i no passa res... Vull pensar que el millor està per arribar i que em faré vella feliç, sola O acompanyada.... beneïda rutina.

Nou comentari

El Zapateado de Sarasate
El violinista Gil Shaham interpreta una de les peces més conegudes del compositor basc
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...