Foto: phar4oh


He mirat d’escriure un text com els d’abans, que no parli de pandèmies ni de mort, ni de crisi, ni d’aïllament. I potser aquest no en parlarà, però molt em temo que en parlarà igualment.

Perquè encara que ara escrigui que els geranis del meu balcó estan pletòrics, que al tardet ja fa olor de l’estiu quan vol vindre, i que si passeges cap allà dos quarts de nou pels carrers saps més o menys què faran a sopar a cada casa i se sent la remor dels que xarren als primers pisos. Que és dissabte a l’hora del vermut i entren flaires de paella des de casa la veïna. Que sona Arcade Fire, com un bon dia qualsevol. Que malgrat que són les vuit del matí de dilluns i la nit ha deixat enrere una tempesta ferotge i ara fa sol i un aire net, i he sortit a córrer vora un riu amplíssim i m’he sentit (breument) lliure i feliç, portem enganxada a la pell aquesta estació malalta.

I per més que tot sembli normal, perquè han obert les terrasses dels bars i la gent passegi pel centre com en un diumenge antic, mos dorm per dins una por, una certa paranoia, una primavera empestada, igual com dormen los moixons, que de seguida es desperten.

He mirat d’escriure un text com els d’abans però no me n’he sortit. Perquè avui tots som estranys i fem gairebé el mateix, però amb normes i temor i poca alegria. I perquè si somriem no es veu gaire, rere una mascareta, i que aquest nou viure a mitges encara no el coneixíem, i que no sé quin nom té.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: María José Garcia a maig 12, 2020 | 12:24
    María José Garcia maig 12, 2020 | 12:24
    Totalment d acord amb el teu escrit.
  2. Icona del comentari de: Anònim a maig 12, 2020 | 14:19
    Anònim maig 12, 2020 | 14:19
    Fa por pensar intentar visualitzar la vida més enllà d´un dia o d´unes hores (si més no això és el que a mi em passa). Amb la societat immersa en aquest malson que és el present, crec que el que tots i totes plegades fem, no és viure, tan sols és sobreviure... que per altra banda ja és molt. Ànims Maria!
  3. Icona del comentari de: Anònim a maig 13, 2020 | 10:03
    Anònim maig 13, 2020 | 10:03
    Has descrit amb paraules encertades, els meus pensamientos, el meu sentir..

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix