Foto: isorepublic


Avui he sortit a córrer com sempre que em fa ràbia el món. Als auriculars sonava All we ever wanted was everything, que és una cançó una mica trista i molt transcendental, és una cançó que pesa, i sonava molt fort. Ja era negra nit, a les vuit de la tarda, quina descaradura. I jo corria per la vorera d’un carrer de Gràcia qualsevol, esquivant iaios i criatures i senyores amb el carro de la compra. Llavors una dona que anava vestida com si acabés de sortir de l’oficina (bolset, sabatetes, americaneta amb guates) ha arrencat a córrer just unes passes davant meu, en el meu mateix sentit.

No ha passat, però he volgut tant que passés: que tothom comencés a córrer, en aquell precís moment, cap a algun lloc indefinit fugint d’alguna cosa greu. De l’apocalipsi, per fi. Que fos de nit, que aquella fos la banda sonora de la fi del món, que tothom estigués sol, corrent pels carrers desorientat. Com jo.

Per un moment, mentre en el meu cap estava passant tot això, m’he sentit acompanyada en una mena de pena, de ràbia, de frustració, i per això corríem tots, perquè tothom ho sentís com ho sentia jo. Que s’acabés el món, que allò fos l’última escena.

I en tornar a casa, he obert amb la clau el precipici i era un lloc desangelat. Allà només feia fred i hi eren totes, les ganes de plorar, les ganes d’abraçar-me a un cos que enyoro, i a una realitat que no existeix. I llavors m’he preguntat, estimat, si ens trobarem algun dia en aquell lloc on van a parar totes les coses que no poden ser.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a novembre 05, 2019 | 13:26
    Anònim novembre 05, 2019 | 13:26
    Pobres Bauhaus...........
  2. Icona del comentari de: Anònim a novembre 21, 2019 | 08:29
    Anònim novembre 21, 2019 | 08:29
    Quants cops he volgut que arribés la fi del món, quan el meu món s'ensorrava... I també amb banda sonora! Gràcies

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix