Foto: Mika Baumeister
Foto: Mika Baumeister

Set persones, entre les quals un nen, han estat assassinades aquesta setmana a l’Estat espanyol. Si aquest fos el titular voldria dir que estaríem sota amenaça terrorista o tots alerta perquè hi hauria un assassí en sèrie solt pel país. Però tranquils, que només són dones que han estat assassinades pels seus marits o companys o excompanys, una amb fill inclòs. Així que no passa res. No cal que ens alarmem. Són dones. Són xifres. No són res.

Em pregunto com hem pogut normalitzar que els homes matin les dones. D’on surt aquesta cosa tan roïna de no escandalitzar-nos. Per què amb una aberració així es gira full amb un minut de silenci a la plaça de l’ajuntament del poble on s’han perpetrat els fets i quina llàstima, quina pena tan gran i es veia venir, o qui ho hauria dit si sempre saludava, i vinga, a continuar amb les nostres vides, que aquí no ha passat res, o més aviat, aquí ha passat el de sempre.

En el dia d’avui una dona a Tenerife continua sense saber on són les seves dues filles d’un i sis anys, les busquen per l’oceà des de fa un mes i mig. Les va segrestar el pare amb un vaixell sota l’amenaça de “no les veuràs mai més” per castigar-la perquè s’havien separat i ara ella estava amb un altre home.

I per a nosaltres, que hem llegit la notícia (les notícies, aquesta i totes les anteriors), és una mala notícia més, de les que fan mal, sí, i potser ens hem esgarrifat però segur que no ens ha acabat de sorprendre. Hem acceptat que un home és capaç de la maldat més absoluta per ferir una dona, concretament “la seva”. Abans que digueu res: ja ho sé que tu no. Tu mai. Tu tens mare i tens germana. I dues filles. Tu mai faries mal a una dona. Tu ets molt bon jan. I tampoc coneixes cap home que maltracti la seva parella. Que posaries la mà al foc per qualsevol dels teus amics. Que sí. Que ja. Que no tots els homes. El que està clar és que en l’àmbit domèstic les mortes sempre són elles. I això vol dir que alguna cosa s’està fent molt, molt malament. I entre tots, també tu, permetem que això passi.

Perquè dona la casualitat que segurament no coneixem aquestes dones que han mort només aquesta setmana passada a Espanya. Però ara imagina’t que en una setmana et maten dues companyes de feina, una cosina, una amiga, la filla d’uns amics dels pares i ta germana i ton nebot. Ens preocuparíem més llavors? Si les coneguéssim, aquestes dones? Si tinguessin nom i cognoms, records, projectes, sentiments. 

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Alba Centelles a juny 03, 2021 | 07:16
    Alba Centelles juny 03, 2021 | 07:16
    Aquest text és tan cru com necessari. D'obligatòria lectura.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix