Il·lustració: Eva Armisén


Tampoc serà avui el dia que marcaràs com a llegits tots els mails de la safata d’entrada. Ni el dia que faràs els deures del curs de dramatúrgia (t’hi vas apuntar perquè si mai sospites que et pot quedar un minut buit, et falta temps per omplir-lo). Ni el dia que te n’aniràs al llit amb l’orgull d’haver escurçat una llista de tasques pendents que creix com un incendi fora de control.

No serà avui, tampoc, el dia que apagaràs el foc. Perquè la bústia de correu virtual, sempre disposada a fer-te sentir en deute amb el món, es regenera més de pressa que la sang. I perquè, un cop has entès que la feina urgent no s’acaba mai de la vida ni que tinguessis les vides de catorze gats, has pres una decisió insòlita. En lloc de dutxar-te en un tancar i obrir d’aixeta com cada matí de dilluns a divendres des que tens memòria, has penjat les presses al costat del barnús, has posat un dels teus cantautors a tot volum i has ignorat la veu interior que et recorda que és tard i vol ploure i això i allò.

Y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres. Aquest dimarts de maig passarà a la història com el dia que has enviat l’estrès a estressar algú altre, t’has ficat sota l’aigua i encara hi ets.


Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Berta J. Espriu a juny 01, 2016 | 08:20
    Berta J. Espriu juny 01, 2016 | 08:20
    Simplement això: chapeau! La lectura d'un d'aquests petits tresors que publiqueu també és un oasi en l'estrès del dia a dia. Gràcies!
  2. Icona del comentari de: cinquentona a juny 01, 2016 | 10:58
    cinquentona juny 01, 2016 | 10:58
    Com sempre que llegeixo les vostres publicacions, tanta rao!!
  3. Icona del comentari de: Periz a juny 01, 2016 | 12:09
    Periz juny 01, 2016 | 12:09
    Enviar l'estrès a estressar algú altre, és una forma d'alliberar-te, de ser tú mateix i de gestionar les teves emocions. Des que et lleves al dematí fins que te'n vagis a dormir. Bravo, Eva!! Aquesta és l'actitud que tots i totes, hauríem d'adoptar en tot moment per no caure en l'abisme que suposa anar estressat en tot moment. Si t'estresses no vius ni deixes viure als demés. Gràcies!! ??
  4. Icona del comentari de: maricarmen a juny 01, 2016 | 12:21
    maricarmen juny 01, 2016 | 12:21
    Es cert, que arribes a adonarte,n de que les tardes disries "imprescindibles",i que sembla que algún día acabarán,no acaben mai, per tant, a fer li xas a Eva.
  5. Icona del comentari de: mariàngels a juny 01, 2016 | 13:45
    mariàngels juny 01, 2016 | 13:45
    El regal més preuat és dispisar de temps i quan ningú ens el fa ens l'hem d'autoregalar. Un petit obsequi de temps cada dia.
  6. Icona del comentari de: Mònica Carnicero a juny 01, 2016 | 14:11
    Mònica Carnicero juny 01, 2016 | 14:11
    El barnús hauria d'estar penjat en un llaaaaaarg penjador, amb mooolts ganxos. Perquè no només cal que li facin companyia les presses, sinó que hauria de deixar-se acompanyar per d'altres companys que no cal que siguin despenjats mai més: la supèrbia, la inoperància, la demagògia, la intolerància i... Només el barnús taronja es mereix ser despenjat per embolicar-nos dia sí i dia també.
  7. Icona del comentari de: Anònim a juny 01, 2016 | 23:58
    Anònim juny 01, 2016 | 23:58
    No és el món. Ets tu en el món. Tu amb la teva història, la teva manera de fer, la teva manera de ser. La teva ànima va per aquí, va per allà, surant i deixant a vegades malestar. Tots semblen estar bojos, les coses no són com voldries. Et frustra i t'escurça. Et negues a continuar. Reconeixes el teu dret a viure, a respirar i a ser estimat. Et perdones. Canvies el malestar, per l'estar. No tens por. Vols quedar-te atrapa't en aquest instant. T'imposes viure com realment necessites. Respires. Et sents. Et dius un estima't i t'estimes.
  8. Icona del comentari de: Anònim a juny 02, 2016 | 07:46
    Anònim juny 02, 2016 | 07:46
    T. Ho proposes i ho aconsegueixes fins que ... Tornes a caure en la temptacio
  9. Icona del comentari de: Berta G. Clavell a juny 02, 2016 | 16:14
    Berta G. Clavell juny 02, 2016 | 16:14
    Una dutxa llarga, una cerveseta freda tot mirant la nit en silenci, escoltar la teva música o llegir un llibre esgarrapant el solet que entra per la finestra... Aquests petits plaers... són tòpics? No, no ho són quan no trobem mai temps per a gaudir-los! Desconnecta, per un dia, el mòbil, o silencia'l. No obris la porta, no esperes ningú. Apaga la TV, no llegeixis el diari avui, el món seguirà tant bé i tant malament com estava ahir. No connectis el PC, els correu seguirant acumulant-se, els miris a cada hora o no. Si quelcom al teu voltant ha d'esclatar per haver faltat a la teva cita, malament, vol dir que qui realment és a punt d'esfondrar-se ets tu. Felicitats pel text i el consell, fa molta falta que recuperem una mica el nostre espai i incloguem a l'agenda parcel·les de temps per a nosaltres mateixos (cambres).
  10. Icona del comentari de: Anònim a agost 11, 2016 | 14:38
    Anònim agost 11, 2016 | 14:38
    Eva ets Genial! M'encanta com escrius... i les coses quotidianes que expliques...

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat

Comparteix