Foto: Jaredd Craig


Sempre m’ha passat igual: se m’acut res, un pelet tard la resposta adequada a una frase ofenedora. Parlo en persona, per escrit és una altra història. Per escrit me’n surto prou bé, llàstima que el món sigue en tres dimensions i no en les dos que ofereix el paper en blanc. El que us deia, si una senyora em diu “mira que a mi el teu llibre no m’agrada però com que veig que vas vestida tan mona, ara ja m’agrada més”, m’agafa per callar mentre penso què collons diu i mig somric com una pàmfila, suposo que presa d’una educació subconscient, catòlica i retrògrada en què les nenes havien de ser bones nenes i no contestar, o simplement potser només i mal que em pese, perquè tinc un retard important en l’art de la rèplica. I punt.

Això sí, després, en arribar a casa, us puc fer una llista interessantíssima de respostes possibles que aquella senyora que ni tan sols deu ser conscient que es mereixia un moc com una casa de pagès no rebrà mai.

Tot això ho dic perquè érem a la classe del taller d’escriptura i parlàvem d’aquesta sensació tan desagradable que se t’ocorri què dir just quan ja has marxat. Jo, com a experta en la matèria de contestar a destemps, estava proclamant que li hauria hagut de dir miri, senyora, vagi-se’n vostè a la santíssima merda, quan una de les alumnes va dir sí! L’esprit de l’escalier!

Es veu que això tenia un nom. L’esprit de l’escalier, o com diríem a Amposta, l’ocurrència de l’escala. Que vol dir –per si no ho heu deduït a hores d’ara– que se t’ocorri la resposta enginyosa quan ja ets a baix de l’escala.

Llavors m’assabento que va ser Paul Valéry el primer a associar la totalitat de la literatura a una “vasta venjança de l’esprit de l’escalier“. Té tot el sentit. Escrivim quan ja és tard per dir les coses a la cara. Escrivim per covardia, darrere la pantalla d’un ordinador o de les tapes d’una llibreta ronyosa. Perquè hem necessitat més temps, perquè no som tan brillants com els actors a les pel·lícules o com la imaginació mateixa des de la tranquil·litat del coixí del nostre quarto. I sobretot, perquè necessitem escriure allò perquè no ens cremi a dins.

Per sort, aquest esprit de l’escalier passa a gairebé tothom. Per sort, la vida no ve guionada i tots fem el que podem. I per sort, a vegades, i només a vegades, això que ens crema a dins i necessitem escriure són paraules que no volen venjar res.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Xavier de Pablo a febrer 26, 2020 | 13:33
    Xavier de Pablo febrer 26, 2020 | 13:33
    De vegades...i potser moltes, sort en tenim de tenir aquest esperit, sinó en diríem de molt i molt grosses . Deu anar relacionat amb allò de comptar fins a 25 ? Qui sap...
  2. Icona del comentari de: Anònim a febrer 26, 2020 | 22:22
    Anònim febrer 26, 2020 | 22:22
    Creo que una lectura más acertada sería que no tienes porque recibir todos los paquetes que te quieran entregar. Seguramente para esa señora te estaba entregando un regalo en forma de comentario verbal pero no tienes porque recogerlo y menos aún llevartelo a casa para luego abrirlo a escondidas y generarte rabia y decepción. No aceptes regalos si el paquete no te gusta.
  3. Icona del comentari de: Anònim a febrer 29, 2020 | 13:12
    Anònim febrer 29, 2020 | 13:12
    M’alegra saber que n’hi ha més gent que li passa, i que del “defecte” n’hem fet virtut. La propera vegada que m’hi trobi, diré, ara no et puc contestar, que tinc l’escalier, però així que baixi et contesto per whats

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix