De vegades el món s’atura però no en baixem. Ens quedem a mig camí del no-res, abraçats al vertigen sense haver demanat parada, esperant (un desenllaç de merda? un miracle?) amb més resignació que esperança. No fa pas tant ens distrèiem amb qualsevol cosa i ens semblava estúpid olorar les flors.


Fins que s’acaba el parèntesi. Les portes s’obren i es tanquen, la nova rutina arrenca i, contra pronòstic, constatem que encara en som dins: estabornits, amb ferides que no deixaran de sagnar, amb cara de ves a saber si el futur existeix. Potser –mira què et dic– més desperts que abans, quan volíem creure que el trajecte era cíclic i que el final de la línia n’era també l’origen.

Que no, no ens calia gens gens gens aquesta sotragada. Però ara que hem palpat l’abisme, ni tu ni jo tornarem a ignorar les tulipes.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a juliol 19, 2018 | 10:41
    Anònim juliol 19, 2018 | 10:41
    Que voleu dir en realitat?
  2. Icona del comentari de: Anònim a juliol 20, 2018 | 10:43
    Anònim juliol 20, 2018 | 10:43
    és que la vida és així, amb sotragades. I s'ha d'acceptar. Segur que també tens moltes coses bones i no et preguntes tant per què. Abraçada
  3. Icona del comentari de: Immaimme a juliol 20, 2018 | 12:58
    Immaimme juliol 20, 2018 | 12:58
    Cal treure la part positiva de tot. Quan s'apaivaga el dolor, que passa, aprens a gaudir-ho tot ara, obviant un futur que no tens. Per sempre et sentiràs viva
  4. Icona del comentari de: Anònim a juliol 22, 2018 | 04:28
    Anònim juliol 22, 2018 | 04:28
    Trobo a faltar la traducció per tots aquells que no entenen el català y no en poden gaudir
  5. Icona del comentari de: Anònim a juliol 22, 2018 | 09:12
    Anònim juliol 22, 2018 | 09:12
    Fantastic

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix