Origen i final

Que no, no ens calia gens gens gens aquesta sotragada

 

De vegades el món s’atura però no en baixem. Ens quedem a mig camí del no-res, abraçats al vertigen sense haver demanat parada, esperant (un desenllaç de merda? un miracle?) amb més resignació que esperança. No fa pas tant ens distrèiem amb qualsevol cosa i ens semblava estúpid olorar les flors.

 
Fins que s’acaba el parèntesi. Les portes s’obren i es tanquen, la nova rutina arrenca i, contra pronòstic, constatem que encara en som dins: estabornits, amb ferides que no deixaran de sagnar, amb cara de ves a saber si el futur existeix. Potser –mira què et dic– més desperts que abans, quan volíem creure que el trajecte era cíclic i que el final de la línia n’era també l’origen.
 
Que no, no ens calia gens gens gens aquesta sotragada. Però ara que hem palpat l’abisme, ni tu ni jo tornarem a ignorar les tulipes.

 
Eva Piquer

Comentaris

    Anònim Juliol 19, 2018 10:41 am
    Que voleu dir en realitat?
    Anònim Juliol 20, 2018 10:43 am
    és que la vida és així, amb sotragades. I s'ha d'acceptar. Segur que també tens moltes coses bones i no et preguntes tant per què. Abraçada
    Immaimme Juliol 20, 2018 12:58 pm
    Cal treure la part positiva de tot. Quan s'apaivaga el dolor, que passa, aprens a gaudir-ho tot ara, obviant un futur que no tens. Per sempre et sentiràs viva
    Anònim Juliol 22, 2018 4:28 am
    Trobo a faltar la traducció per tots aquells que no entenen el català y no en poden gaudir
    Anònim Juliol 22, 2018 9:12 am
    Fantastic

Nou comentari

One
Will it make it easier on you now/ You got someone to blame
Més entrades...