Padrí Climent

Per ensenyar-me a anar en bici i a tallar amb més traça el pa

Foto: muffinn

 

Gràcies per construir la vida
amb intel·ligència, esforç i bon humor.
Gràcies per ser-hi i per ser-hi tan bé.
Per estar a l’altura de tot.
Per la mà amb què agafaves la meva mà quan entrava i sortia de casa vostra,
per la paraula justa i pel somriure generós.
Per ser tan bon marit, pare, avi, amic.
Per la samarreta del Barça, quan era petita, que després vam posar-hi el nom de Rochemback, i ni la de la botiga del Camp Nou sabia com s’escrivia.
Pels dijous amb tu i la iaia. I quan em dúieu a Balsareny i a altres llocs. 
Per ensenyar-me a anar en bici i a tallar amb més traça el pa.
A fer llesques precises, exactes, ni més ni menys. Com els teus passos i els teus silencis.
Per ajudar-me i fer-me costat quan he estat malament.
Per les primeres empentes, que són les que acostumem a valorar més.
Per insinuar-me, amb el teu exemple, que potser un dia jo també aconseguiria dedicar-me al que més m’agrada. 
Arribar on vull arribar.
Per ensenyar-me a creure que les coses són possibles si hi poses de la teva part.
Aquí, ara quan et pensem, cadascú de nosaltres guarda uns records diferents de tu.
I són aquests records els que, des d’avui, ens faran sempre de casa.
Des d’allà on siguis, mira’ns: som qui som pel que ens has ensenyat. 

I la vida avançarà i tu, padrí Climent, 
hi seràs, d’una altra manera, però hi seràs.
Tan endins i tan de debò que semblarà
que no te n’hagis anat mai.


 

(Llegit a l’església del Vendrell el dissabte 26 de gener del 2019)

Comentaris

    Anònim Febrer 22, 2019 8:29 pm
    El que ha escrit aixo disposa d una habilitat grata

Nou comentari