“Te sumé a mi vida. Y la multipliqué.”
José Narosky
Multipliquem-la. Que vessin pans i peixos dels cabassos, que es faci infinit el tel de l’eclipsi de lluna a les retines, el sol capritxós de juny, el moment exacte en què rebem les bones notícies. Que sobrin pertot les ganes de riure i de brindar fent dringar les copes. L’estiu promet tardes sense pressa i sense pors. T’ho he dit ja, que enyoro intensament un tros petit de mar a prop de Sa Farola? Se m’escapa el desfici de pedalar sota els pins i asseure’m a les roques a esperar la posta. De dur pantalons curts i crostes als genolls i llibretes menudes sobreeixint de les butxaques. Calor a la pell, nits de pa i cosa amb els germans sota el porxo de casa, llàgrimes de sant Llorenç, tocs de flabiol a les cinc de la tarda.
Que es multipliqui la vida quan et sumo a la meva.
* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.
