La paràbola del pescador

"Arribarà un dia que la seva empresa cotitzarà a la borsa i vostè guanyarà molts diners"

Foto: Theophilos Papadopoulos


En un petit poble de la costa mexicana, un turista nord-americà s’acosta a un pescador que està a punt de fer la migdiada i li pregunta quantes hores al dia dedica a pescar. El pescador diu que un parell d’hores, les suficients per cobrir les necessitats de la seva família. El ianqui li demana què fa la resta del temps. “Em llevo tard, surto a pescar, quan torno jugo una estona amb els meus fills, després faig la migdiada amb la meva dona i a la tarda quedo amb els amics: bevem vi i toquem la guitarra. La veritat és que visc la mar de bé”.
 
El nord-americà li dóna un consell: “Faci’m cas, dediqui més temps a la pesca.
Amb els beneficis es podrà comprar una barca més gran i muntar una empresa pròpia. Es traslladarà a Ciutat de Mèxic, i després a Nova York, des d’on dirigirà els seus negocis. Arribarà un dia que la seva empresa cotitzarà a la borsa i vostè guanyarà molts diners”.
 
El pescador no veu clar per què hauria de complicar-se tant l’existència. Però el nord-americà té la resposta a la butxaca: “Sí, home. Si fa tot això, un bon dia podrà jubilar-se, viure en un poble petit de la costa mexicana, aixecar-se tard, sortir a pescar un parell d’hores, jugar amb els néts, fer la migdiada amb la seva dona i passar la tarda amb els amics, bevent vi i tocant la guitarra”.
 
La paràbola del pescador –que té una trampa: perquè ell pugui treballar només dues hores, la seva dona ha de dedicar-ne moltes més a la casa i els fills– l’explica el professor Carlos Taibo per defensar el decreixement, en contra dels arguments capitalistes que sostenen encara avui que hem de pencar molt, produir més i consumir a preu fet, per allò de sanejar l’economia i fer anar la roda (d’un sistema pervers). 
 
Deixeu-me rescatar un fragment de Conillet, el monòleg de Marta Galán que interpreta una immensa Clara Segura al Lliure, sota la direcció de Marc Martínez: “Tant és la feina que facis! Perquè qualsevol feina és sempre una merda de feina. Encara que guanyés més pasta que ningú, una feina sempre seria per a mi una feina de merda, perquè estaria ocupant la meva vida d’una manera senzillament desproporcionada. L’única que tinc, de vida!”
 
Crec que me’n vaig a pescar.

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...