Foto: Adriano Agulló


Diuen que passa a mesura que et fas gran i se t’aprimen les hipoteques: els fills per alimentar, les factures per pagar. També pot passar després d’una patacada d’aquelles en què una mica més i no et reconeixes ni tu. El cas és que, tard o d’hora, passa. I quan passa, és fantàstic.

El que passa és que perds la por. Que et reconcilies del tot amb la persona que ets. Que et sents en pau amb el món. Que aprens a distingir la gent en qui val la pena confiar. Que deixa d’importar-te què diuen aquells que no t’importen. Que tastes la llibertat i la tranquil·litat de representar-te només a tu mateix. Que trobes la veritat abans i tot de buscar-la. Que, en lloc d’intentar convèncer els altres que ets algú interessant, entens que ells s’ho perden, si no ho saben veure. Que dius el que penses sense més precaucions que intentar pensar el que dius.

L’autopista que porta al clic mental alliberador té uns peatges criminals. Per perdre la por n’has d’haver passat molta. T’has d’haver deixat acomplexar. Has d’haver acotat el cap. Has d’haver sospitat que potser els altres eren millors que tu. Has d’haver tingut una autoestima amb problemes d’autoestima. I has d’haver tret forces de sota terra per acabar pronunciant en veu cada cop menys baixa que, què caram, tu no estàs pas tan malament.

Un matí o un migdia obres els ulls i descobreixes que els qui es veuen amb cor de donar lliçons no sempre tenen prou autoritat moral per impartir-les. I que deixar-se alliçonar per segons qui és un negoci ruïnós. I que. I que.

Un cop amb la por arraconada, comences a donar la volta a l’estratègia: si no pots vèncer l’enemic (sí, els enemics formen part del joc, sovint per motius que se t’escapen), el que segur que no faràs és unir-t’hi. T’il·lumina la certesa que és inútil i contraproduent intentar que els qui et menyspreen t’acabin estimant: ni tu te’n sortiràs, ni ells s’ho mereixen.

I surts al carrer i el trepitges amb ganes. Et sorprèn tant com t’enamora, aquest nou coratge.

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix