Perdre el tren

Retards, parades/ i esperes amb por

Il·lustradora: Maria Beitia


Perdre el tren, diuen, va sent això:
no arribar a temps
fer tard
demanar perdó a mi i al món.
I avui sé que el tren sempre passa
ara l’agafo, després ja no
viatges llargs, voltejos curts
retards, parades
i esperes amb por.
El trànsit de viure va sent això:
viatjar, perdre trens
trobar-hi amor
a estones sí i a estones no.

Laura Garcia Jordan

 
 
Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

Nou comentari

Un ramito de violetas
A veces sueña y se imagina/ cómo será aquél que tanto la estima
Més entrades...
I el plaer de les dones?
14 dibuixos de Lyona sobre els tabús, la ignorància i la pressió masclista que reben les dones
Més entrades...