Perdre el tren

Retards, parades/ i esperes amb por

Il·lustradora: Maria Beitia


Perdre el tren, diuen, va sent això:
no arribar a temps
fer tard
demanar perdó a mi i al món.
I avui sé que el tren sempre passa
ara l’agafo, després ja no
viatges llargs, voltejos curts
retards, parades
i esperes amb por.
El trànsit de viure va sent això:
viatjar, perdre trens
trobar-hi amor
a estones sí i a estones no.

Laura Garcia Jordan

 
 
Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Clara Sáez
Una porta a l'art
14 il·lustracions de Clara Sáez, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...