Però et riuen els ulls

Confonc la raó de ser amb els mots que no escric

Mi patria es mi laptop, diu un autor argentí que tot just he descobert. La meva també, penso. Duc l’ordinador a la motxilla com si fos un desfibril·lador portàtil, una dosi d’adrenalina, una garantia de vida. Amb ell al damunt em sento protegida: passi el que passi, almenys podré escriure.

Tornem a casa, l’ordinador i jo, després d’uns dies lluny. Hi arribem a les set del matí i encara ets al llit. M’estiro al teu costat, t’abraço, m’abraces, et fa mal el coll però et riuen els ulls. M’has esperat per posar-te malalt i ara ja pot pujar la febre, si li ve de gust. L’avió no ha caigut i soc aquí per cuidar-te.

Confonc la raó de ser amb els mots que no escric. Però un no-sé-què tímid em diu, fill, que el meu país ets tu.
 

Eva Piquer

Comentaris

    Anònim Maig 15, 2019 9:55 am
    Que bonic....
    Dulce Maig 15, 2019 3:19 pm
    M'encanta com dibuixa Eva Armisén.
    Anònim Maig 16, 2019 4:34 pm
    Que bonic que escrius. Amb uns pocs molts descrius la dolça sensació de tornar a la intimitat de la llar.
    Anònim Maig 16, 2019 6:41 pm
    Ulls entelats després de la lectura. Gracies per aquests petits retalls de realitat!
    Camí Maig 18, 2019 5:54 pm
    M'agrada molt com expreses els sentiments Eva. Una abraçada.
    Dona Maig 21, 2019 10:02 am
    Segueix Eva, segueix ... no deixis mai d’ escriure i comparteix si us plau. Les teves paraules ens omplen de vida! Moltes gracies.
    Anònim Juliol 11, 2019 2:42 pm
    Sensillament presios.

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...