Foto: printthetruth


Destruir és agraït. Malparla d’algú i la gent t’aplaudirà, perquè ets valent i dius les coses clares i a la vida s’ha de tenir mala llet. El món és dels qui gosen provocar o, com a mínim, escandalitzar el personal. Només els mediocres ho troben tot fantàstic i van repetint “m’agrada” com si això fos un Facebook etern. Sort de la teva sinceritat: tu sempre dius el que penses, peti qui peti (mentre no petin els teus: ja és casualitat, però els únics éssers humans del planeta que valen la pena els tens tots a un cop de WhatsApp).

Construir cansa. Si estàs enfeinat fent coses, no et queda ni temps ni ganes de dedicar-te per sistema a tirar per terra el que fan els altres. Si intentes ser sincer i coherent des de l’educació i el respecte, no crides tant l’atenció. La franquesa amable i empàtica passa desapercebuda i es cotitza a la baixa: genera menys retuits.

Que algú digui el que pensa no vol dir que aquest algú digui la veritat. N’hi ha que es pengen la capa d’heroi justicier per poder mentir i manipular sense manies. Dir el que penses està molt bé, però no passaria res si tinguessis el detall de pensar abans el que dius. I, encara que et costi de creure, callar també pot ser una opció.

La política és imprescindible i els que s’hi impliquen mereixen tots els respectes, però les campanyes electorals fan una mandra immensa. Exploten el pitjor de la condició humana. T’obliguen a penjar-te medalles a tu i a difamar els qui no pertanyen al teu grup de WhatsApp. És una llàstima –i diu molt poc de nosaltres– que aquesta actitud es tradueixi en vots: els qui avancen en positiu no criden tant, però potser tenen raó.

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix