Foto: Barbara W.


“Hi ha gent que amb un record en té per a tota la vida”
Mercè Rodoreda, Mirall trencat.


Que mori el dia en una ciutat on podries viure i que avui, només avui, també és casa. Que t’atrapi un altre cop aquesta llum, com els capvespres a l’illa, com els matins de tardor al port de Marsella, com alguna tarda estranya d’agost en una placeta de l’Alfama. Arbres despullats amb les branques retallades contra les façanes. Ponts i rius, pomes i bledes d’Occitània i un aparador elegantíssim amb barrets i boines, per admirar el glamur que no tens però que admires en els altres (en les altres). Ciutats amb catedrals insolents i cases amb finestres de color lila. T’hauries comprat una boina de color vi i una bufanda de quadres. Potser un enorme paraigua de barnilles de fusta. O un ventall violeta. Si visquessis aquí no tindries tant de fred i potser duries mitges negres molt fines i una faldilla curtíssima, i les botes de taló que fa uns quants anys que dormen al fons de l’armari. I t’asseuries en una taula rodona d’una plaça qualsevol i beuries cafè noir.

Viatgem, com deia un cronopi, per tenir ganes de tornar. I per mirar-nos la vida com si no fos nostra, i saber que calia tot, el desconcert i el desamor, la passió i la desmesura, el vertigen i el terror, la paràlisi i la nàusea. Calia tot com cal avui. També el viatge, els quilòmetres, les converses, els llavis tallats pel fred, la promesa dels arcàngels, el mercat on intentem que algú ens parli en occità o que almenys no ens digui “pas patois”, la determinació de no permetre que ens ho digui ningú (mai més) a casa nostra. Calia tot, com cal avui, com cal el viatge, encara que no sempre entenguem per què, ni per a què. Que la vida, algú ho va dir, té vida pròpia, però el que no sabíem és que no sempre té criteri. I potser no cal.


* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix