Foto: Khánh Hmoong
Cada dia com ahir, el sol dins les venes i el cansament en l’oblit. Reconstruir ponts malmesos i que sigui simplement fàcil. Brindar per l’abraçada i perquè de cop tot sembla possible, també l’alegria i el somriure permanent i el color a les galtes i la llum als ulls. Que hi siguis una estona i somriguis també, i no em calgui res més. Cada dia com ahir, i que semblin assolibles totes les promeses –marxa tranquil·la, que jo estaré bé. Cada dia com ahir i un altre cop la sang i el desig i les ganes, i el cel diferent, i el desànim sota terra i tu ben endins, sense dolor. Quantes vegades he renascut? Ja ni les compto. Les celebro com si no n’hi hagués hagut mai cap i fos aquest el primer cop que la vida torna a esclatar-me dins les venes.
*text publicat al blog La vida té vida pròpia.
