Primavera

Que hi siguis una estona i somriguis també, i no em calgui res més

Foto: Khánh Hmoong

Cada dia com ahir, el sol dins les venes i el cansament en l'oblit. Reconstruir ponts malmesos i que sigui simplement fàcil. Brindar per l'abraçada i perquè de cop tot sembla possible, també l'alegria i el somriure permanent i el color a les galtes i la llum als ulls. Que hi siguis una estona i somriguis també, i no em calgui res més.

Cada dia com ahir, i que semblin assolibles totes les promeses –marxa tranquil·la, que jo estaré bé. Cada dia com ahir i un altre cop la sang i el desig i les ganes, i el cel diferent, i el desànim sota terra i tu ben endins, sense dolor. Quantes vegades he renascut? Ja ni les compto. Les celebro com si no n'hi hagués hagut mai cap i fos aquest el primer cop que la vida torna a esclatar-me dins les venes.

"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.

Data de publicació: 20 d'abril de 2019
Última modificació: 20 de maig de 2025
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze