​Punt de connexió

les cadires, només les nostres dues,/ es toquen per atzar

I el menjador, recordes?,
cabia en una capsa, una capsa de sabates.
 
I sobre les parets, desenfocades,
hi havia les finestres,
com els forats que fèiem travessant el cartró amb llapis de colors
quan ens encaparràvem a tenir cucs de seda.
Qui sap si en realitat estaven enfocades
i sóc jo qui les miro dins meu i ja no enfoco amb aquest cap de vell.
 
Recordo el menjador i l’imagino buit però sempre estava ple.
 
Tu has mort
i jo passo aquí els dies parlant davant d’un nínxol
i, de la resta, ja no en recordo cap, de cara, amb nitidesa.
Ja no hi queda ningú. I ja no s’hi sent res.
Ni el xivarri de nens, ni els coberts contra els plats, ni el rés per beneir.
 
Recordo el menjador desenfocat i imagino que sempre era desert.
I només tenen focus
dues de les cadires
de les quaranta que hi ha, dins meu, en miniatura.
 
I al punt més definit, al punt més lluminós,
dins la meva memòria de iaio postergat,
les cadires, només les nostres dues,
es toquen per atzar.

Muriel Villanueva

Nou comentari

Strangers in the Night
And ever since that night/ We've been together/ Lovers at first sight/ In love forever
Més entrades...