Foto: Derek Thomson


Sentir-te respirar és una pau de porta oberta, de quan la confiança ja s’ha instal·lat i tot va perdent angles i arestes. Amb el cap a l’avantguarda, vas entrar a les nostres vides amb un silenci nerviós, una calma tensa d’aquelles que els sards hi han posat nom; en diuen
ariabascia, i vaig sentir com crepitaven les parets després del teu primer plor, prim i estret com els teus rínxols d’encenalls de roure i alzina. Amb tu van venir els dies llargs, de cafès a tothora i una son que s’arrossega amb carretons. Però hi ha molts centímetres d’aquesta casa que s’han omplert d’una nova llum, més càlida, com de llibreria a punt de tancar, que és quan més ganes fa de quedar’s-hi. Hi ha una esgarrapada al temps i un desafiament a la raó, jo que sempre he sigut tant de creure’m-ho només si ho veig.

No sabia que un ésser diminut convertiria amb tanta facilitat els dies llargs en dies clars, maga de les coses petites, i evidents, i boniques. No sabia que algú que tot just ha après a dir vint enlloc de dideu em faria riure tant, i li explicaria tantes coses, i em diria no pateixis papa, tranquil, la vida és dura. No sabia que una personeta de tan sols quatre anys em capgiraria tantes vegades com volgués, i em faria dubtar i voleiar entre contradiccions constantment, jo que pensava tenir la vida tan clara i el món tan ben cartografiat. No som res, i és bonic saber-ho, sobretot, per algú que té la mirada tan lliure de prejudicis i estigmes. Farem nous mapes i estriparem els vells. Tombarem cantonades, seguirem corrent i, abans de creuar, mirarem a banda i banda: canviarem els noms dels carrers. Gràcies, filla. Les lliçons més importants les aprenc amb tu quan caminem.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a març 03, 2021 | 10:38
    Anònim març 03, 2021 | 10:38
    Enhorabona Cesk has descrit a la perfecció del com una menuda etns pot canviar la vida

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix