Quan jo no hi sigui

Fes-li saber també que cada vespre li envio dues besades de bona nit

Foto: Rodolfo Clix
Foto: Rodolfo Clix

Quan jo no hi sigui, recorda-li que les lleganyes se’n van millor amb el cotó humit, que en raspallar-se no pot oblidar-se de la llengua, que els bastonets per a les orelles ara resulta que no van bé. Quan jo no hi sigui, prepara de bon dematí la cafetera i posa-la al foc fins que faci xup-xup, aleshores tanca les finestres i deixa que el fumet tan aromàtic s’escampi per la cuina i després llença el cafè o beu-te’l, tant se val. El cafè no li agrada gens, a ella, però l’oloreta, ai, l’oloreta. Jo crec que es va enamorar de mi perquè feia olor de cafè.

Quan jo no hi sigui, assegura’t que no es passa amb la sal ni amb el sucre ni amb les enrabiades. Concedeix-li, això sí, alguns excessos afectuosos amb els nets, que als padrins els toca consentir, que la vellesa s’escriu amb una be si hi poses moixaines d’infant. Els dies que estigui enfadada amb mi i amb el món, deixa que es desfogui i que rompi coses, sempre que no toqui la foto emmarcada que ens vàrem fer en aquell primer viatge a París, tan joves, tan enamorats, tan en color sèpia; que no la faci malbé, aquella foto, fes-me el favor. Els dies que estigui trista no li diguis res, i els dies que la trobis de bon humor posa-li una cançó de Joe Dassin, ella ja et dirà quina vol, que tanmateix el francès no és el meu fort.

Quan jo no hi sigui, fes-li saber també que cada vespre li envio dues besades de bona nit, una per a l’ull dret, una per a l’ull esquerre, i confirma-li que aquesta és la garantia que somiarà coses boniques. Voldrà saber què passa si les besades no fan efecte, i aleshores respon-li que en aquest cas només m’ha d’avisar, xiular ben fort o cridar el meu nom ni que sigui cap endins, i jo ja m’encarregaré de parlar amb qui faci falta per assegurar que cap malson la destorbi mai més durant la nit. Si fa fred tapa-la bé, però els peus deixa’ls-hi destapats, que no s’adorm de cap altra manera. Si fa calor acomiada’t d’ella abans que es fiqui al llit i no pensis gaire en el fet que ta mare dorm nua de maig a octubre des de fa cinquanta-set anys.

Quan jo no hi sigui, abraça-la abans de partir cap a la feina o cap a l’escola a cercar els nins, i llavors, a una distància incompatible amb la mentida, digues-li que l’estimes molt, quasi tant com l’estimava jo però d’una altra manera, és clar. I si veus que s’emociona i que et demana què farà ella ara que jo no hi soc, tu mira-la als ulls ben seriosament i afirma, com qui n’està convençut —i pots estar-ho, fill meu!—, que tanmateix, passi el que passi, per a ella jo sempre hi seré.

Comentaris

    Eladio GU Agost 16, 2021 6:50 am
    Un text preciós i colpidor a la vegada.

Nou comentari

Coneix la història de les científiques
El CosmoCaixa posa el focus en la imprescindible aportació de les dones al món científic
Més entrades...