Quan potser no tocaria

Per no haver permès que m'empetitís massa quan el món em feia mal i por

Foto: haraldr 

 

 

Per estalviar-me els sermons. Per ensenyar-me amb els fets. Per deixar que m’equivoqui. Per trucar-me deu segons després que pengés perquè sabies que no t’ho havia explicat tot. Per acceptar que sigui el que sóc: la que camina amb el cap alt i la que tremola a peu coix. Per no haver permès que m’empetitís massa quan el món em feia mal i por.

Per no haver-me dit que aquella amiga no era amiga. O que aquella feina no feia per a mi. Per haver-m’ho insinuat. Per no haver-me donat més del que necessitava. Per l’abric llarg amb caputxa que ara és meu. Per explicar-me què has fet avui. Per aconseguir que rigui de les bestieses que em preocupen.  

Pel que has hagut de renunciar. Per no haver passat comptes. Per la teva mà, que ha fregat tants plats i ha curat tantes ferides, tocant-me la cara a poc a poc als sis i als vint-i-sis anys. Per dormir, aquell vespre, al meu costat. Per respirar amb mi. Per intuir-me d’una hora o dia o mes lluny. Per ser-hi fins i tot quan no hi ets. Per estimar-me sempre sense dir-m’ho gaire. 

Gràcies per no haver-me exigit que t’agraís mai res. Per seguir fent-me de mare quan potser ja no tocaria.

Comentaris

    Mónica Pin Álvarez Març 10, 2017 12:00 am
    Així es la vida. Molt encerta, el testimoni de Gemme Venture Farré. Diu molt del que ens toca ser i tenir coratge, respecte i estimació dels que més ho necessiten el nostre costat.
    Ció Arnau Març 8, 2017 8:16 am
    Jo sí que m'he emocionat. Fa 30 anys que no la tinc i encara la trobo a faltar.
    Anònim Març 7, 2017 11:05 pm
    La meva em va acompanyar sempre i em deixava corda per anar fent al meu aire. Fins i tot ara que està desmemoriada em fa costat. Em sento reconfortada quan parlem i em mira.
    chez-moi Març 6, 2017 11:18 pm
    M'he emocionat amb aquest escrit i m'has fet venir unes ganes boges d'abraçar la meva mare. Ara la trobo a faltar per "culpa" teva. I mira que la veig sovint eh? Gràcies per aquest text tan intens.

Nou comentari

Pur ti miro, pur ti godo
Philippe Jaroussky i Danielle de Niese interpreten el famós duet de Monteverdi
Més entrades...