Foto: haraldr

Per estalviar-me els sermons. Per ensenyar-me amb els fets. Per deixar que m’equivoqui. Per trucar-me deu segons després que pengés perquè sabies que no t’ho havia explicat tot. Per acceptar que sigui el que sóc: la que camina amb el cap alt i la que tremola a peu coix. Per no haver permès que m’empetitís massa quan el món em feia mal i por.

Per no haver-me dit que aquella amiga no era amiga. O que aquella feina no feia per a mi. Per haver-m’ho insinuat. Per no haver-me donat més del que necessitava. Per l’abric llarg amb caputxa que ara és meu. Per explicar-me què has fet avui. Per aconseguir que rigui de les bestieses que em preocupen.

Pel que has hagut de renunciar. Per no haver passat comptes. Per la teva mà, que ha fregat tants plats i ha curat tantes ferides, tocant-me la cara a poc a poc als sis i als vint-i-sis anys. Per dormir, aquell vespre, al meu costat. Per respirar amb mi. Per intuir-me d’una hora o dia o mes lluny. Per ser-hi fins i tot quan no hi ets. Per estimar-me sempre sense dir-m’ho gaire.

Gràcies per no haver-me exigit que t’agraís mai res. Per seguir fent-me de mare quan potser ja no tocaria.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: chez-moi a març 06, 2017 | 23:18
    chez-moi març 06, 2017 | 23:18
    M'he emocionat amb aquest escrit i m'has fet venir unes ganes boges d'abraçar la meva mare. Ara la trobo a faltar per "culpa" teva. I mira que la veig sovint eh? Gràcies per aquest text tan intens.
  2. Icona del comentari de: Anònim a març 07, 2017 | 23:05
    Anònim març 07, 2017 | 23:05
    La meva em va acompanyar sempre i em deixava corda per anar fent al meu aire. Fins i tot ara que està desmemoriada em fa costat. Em sento reconfortada quan parlem i em mira.
  3. Icona del comentari de: Ció Arnau a març 08, 2017 | 08:16
    Ció Arnau març 08, 2017 | 08:16
    Jo sí que m'he emocionat. Fa 30 anys que no la tinc i encara la trobo a faltar.
  4. Icona del comentari de: Mónica Pin Álvarez a març 10, 2017 | 00:00
    Mónica Pin Álvarez març 10, 2017 | 00:00
    Així es la vida. Molt encerta, el testimoni de Gemme Venture Farré. Diu molt del que ens toca ser i tenir coratge, respecte i estimació dels que més ho necessiten el nostre costat.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix