Foto: Lulu Lovering


Cuando llegue la hora en que debas enseñarles, nada podrá impedir que suceda;
cuando no es la hora, nada puede hacer que suceda
J.S. Gaviota



M’arriben com un bàlsam les paraules que em fan entendre amb el cor i no amb el cap el saber sense saber, el dir sense dir, el trobar sense buscar. Tancar les parpelles cansades i deixar que les coses passin. Res no podrà impedir que passin, quan sigui l’hora. Aturaré els rellotges que només saben marcar minuts de desfici. A la paret, el sol farà camí fins que l’ombra dirà el moment exacte. Llavors, i només llavors, sabrem veure el camí que oculten ara les branques de milers d’arbres espessos, i serà l’hora de donar, d’expandir-se, d’escampar la saviesa encara per descobrir, encara per re-conèixer. Arriben les paraules justes, aquesta nit, com un bany de sol damunt la pell cansada, com un recer amorós, com una càlida promesa d’infinit.








*text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: jfbrusi a març 07, 2019 | 23:06
    jfbrusi març 07, 2019 | 23:06
    Quina por, m'ha tocat de debó... M'hi tornaré, amb paraules no dites, amb dies que vindran i arbres que tocaré.

Nou comentari

Comparteix