Foto: Casey Horner


És curiós pensar que la majoria de coses que facis avui demà no les recordaràs, que els que vivien aquí fa cent cinquanta anys ja no hi són, i que la minúcia per la que patien és la mateixa per la que pateixo jo.

És curiós que quan penso en tu tu no ho sàpigues –oh, com m’agradaria mirar per l’ull d’una porta secreta i saber si avui has pensat en mi– que les tisores tallin, que les persones es trobin, s’enfadin i es perdonin, que fa trenta-dos anys estigués a la panxa de la meva mare, i que si la meva mare no fos la meva mare, seria una dona que no hauria conegut mai.

Que se’ns esgarrifi la pell, que se’ns encalli el plor, que ens tapem la boca quan riem fort. Que siguem capaços d’enyorar molt algú i d’acabar-lo oblidant. Que fem patint el que podríem fer xiulant. Que no puguem saber exactament quina cara veurem demà quan sortim al carrer. Que estiguem dins d’un cos, amb orelles, cabells, canells i peus, i el puguem moure i el puguem fer ballar. És impressionant que dins del cap tot el dia i tota la vida ens parli una veu que tant ens anima com ens maltracta. Que podent escriure hi hagi tantes coses que no ens atrevim a dir.

Són curiosos els planetes, els llits i les espelmes, els rellotges que rodolen cada dia sobre els mateixos números, els passos de vianants i les sales de cinema. La forma amb què uns llavis toquen uns altres llavis, i la forma amb què amb la ment pots tocar l’amor que ja no tens. Els desitjos petitíssims que se’ns moren per haver-los abandonat com s’abandona la mà d’un nen just quan comença a caminar. La fe que tenim en el futur i la mandra amb què passegem per l’avui.

És impressionant que esperis durant cent dies un dia i el dia passi volant, que siguis nena i després vella. Que quan estàs desesperat, abatut, desganat, algú et baixi del cel una estrella i en agafar-la oblidis instantàniament la negror que creies per sempre.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Domènec a març 08, 2022 | 08:11
    Domènec març 08, 2022 | 08:11
    M'Agrada
  2. Icona del comentari de: v. s. a març 08, 2022 | 10:09
    v. s. març 08, 2022 | 10:09
    és bonic, bonica.
  3. Icona del comentari de: Anònim a març 08, 2022 | 12:19
    Anònim març 08, 2022 | 12:19
    Trobo que és molt veritat això que passem pel present amb molta mandra, com si no valgués res, sense adonar-nos-en que estem en aquell futur que tant ens il.lusionava. I arribes un dia a vella i el futur ja no hi és, el present se t'escapa i el passat només el tens tu, fins que potser també et fuig. La meva mare té un Alzheimer avançat i el text m'ha fet pensar. Cadascú hi posem el nostre filtre. Gràcies pel text Elisabet

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix