Foto: Marivi Pazos
Foto: Marivi Pazos


Trenta-set. Trenta-set, em veia pronunciant l’altre dia davant una colla de xavals de batxillerat que m’escoltaven obligats i a qui jo veia només una mica més jovenets que jo. Em dic Tal, soc de Tal Banda i tinc Trenta-Set anys. Em mirava aquella sala de feromones on m’havien convidat a xarrar i me’n vaig adonar: no només tenia gairebé (gairebé!) l’edat de ses mares o si més no l’edat de ses tietes, sinó que també era més gran que els profes. Que tots-els-profes que hi havia allà presents. D’això me n’adonava mentre ho deia, mirant per damunt les cares tendres de tothom. Va ser com si ho acabés de descobrir. Ai, mare, que ja soc gran. Una revelació.

El moment en què assumeixes que ja no ets una joveneta és delicat. Recordo ser bastant menuda, potser uns sis anys, i anar a la part de darrere del cotxe d’una veïna que de vegades se m’enduia al col·legi perquè el seu fill i jo anàvem junts a classe. No sabria dir quina música sonava, però recordo perfectament que en aquell cotxe es posava música molt alta. La dona ho feia per fer-nos una gràcia, al meu company de classe i a mi; de fet, ella i el seu fill semblaven passar-s’ho bé (això també ho recordo) però a mi, patidoreta des de sempre, allò, aquella exaltació dels sentits, em pareixia que alguna cosa incorrecta o perillosa havia d’implicar. I m’angoixava. Ho dic perquè d’això fa tot just quatre dies. Fa no res. O almenys així ho recordo. Però ja fa més de trenta anys.  

Aquest cap de setmana he vist Madres paralelas (no em va agradar, si és que a algú li importa) i entre moltes coses que em van sobtar (negativament) va ser que Penélope Cruz fes el paper d’una dona que “està a punt de fer quaranta anys” (quan en realitat en té quaranta-set, gairebé quaranta-vuit). En tot moment maquilladíssima i sempre estupenda, però jo pensava: per què heu de dir que és més jove? Quin mal hi ha a tenir-ne més de quaranta? O per què no van agafar una actriu que sí que estigués en edat fèrtil per fer aquest paper? Tot i que normalment es fa al revés: posen una noia de vint anys i diuen que en té trenta, perquè les de trenta pensem: pos que fatal que estic jo, comparada amb esta xica.

Ara que m’he canviat els llums del lavabo em descobreixo un cabell blanc més cada dia i unes arrugues sota els ulls que no sabia que existien. I no us penseu: descobrir-les no em va fer punyetera gràcia. Diumenge en un restaurant em fixava en una taula amb dos matrimonis de setanta-i-pico. Ells, mig calbs, arrugats, amb panxa. Elles, amb els cabells de perruqueria, dos dits de maquillatge per tapar les arrugues, amb vestits, tacons i faixa. Aferrant-se a una qualitat (la joventut) que fa temps que ha marxat.

Intentar fer goig és legítim, em diran, i tindran raó. Ens hem d’agradar a nosaltres mateixes, esclar, el problema potser està en el fet que aquest agradar-nos passi per semblar jove. Concretament jove, no guapa: jove. Per intentar que torni una època que no tornarà. No, senyora, que vinguin els cabells blancs, estic preparada. Em pregunto si lluitem contra el pas del temps, que no s’acabi el temps d’estar aquí per estimar els qui estimem i fer les coses que estimem, o si lluitem absurdament contra el pas de la bellesa.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Nuribel Camarero a febrer 22, 2022 | 11:36
    Nuribel Camarero febrer 22, 2022 | 11:36
    En tinc 67 tacos!!! I encara em xoca quan em diuen senyora. La edat mental em comfón, constantment. Encara q ja tinc símptomes de "la edat", no em resigno, sempre he sigut combativa i molt "jo mateixa", i hi segueixo, amb més o menys sort. Ara les dones grans (més que jo 😊) vesteixen igual q les joves de 18 ó 20 anys. És la comoditat, vull creure. No m'agrada enganyar, pèro després de la plandèmia, vaig aguantar només un any amb les canes. No em veia jo, siguent "pel negre" de fabrica (m'agradat la frase). I ara porto un producte natural de color blau, doncs les canes queden bé quan van sortint, i no és agresiu amb la meva pell. Mes o menys, contenta. Em dic q l'important segueix estant dins meu, i dins de tothom. Gràcies
  2. Icona del comentari de: Maria, 70 a febrer 22, 2022 | 13:11
    Maria, 70 febrer 22, 2022 | 13:11
    El que és important és sentir-te bé i si per això t'has de pintar de rosa o de negre, doncs endavant. Si un vol semblar més jove doncs ben fet i si li agraden els cabells blancs també. Que cadascú faci el que vulgui. Res no és criticable.
  3. Icona del comentari de: Amelia a febrer 22, 2022 | 14:40
    Amelia febrer 22, 2022 | 14:40
    Tinc 52 anys i he experimentat amb els meus cabells grisos, finalment m'he tornat a tenyir i si, ho reconec, els cabells grisos m'envellien i donar color em rejoveneix i això m'agrada i m'anima. Hi haura dones que se sentiran molt bé amb els seus cabells blancs o grisos i em fan delir una mica ja que s'estalvien molt temps i diners, però al final sentir-se bé és el que importa i si això vol dir donar un pas enrera, doncs cal fer-ho i ja està! Per cert, la pel.lícula "MADRES PARALELAS" m'ha agradat molt. Tampoc trobo malament que la Penélope Cruz interpreti una dona més jove, ella ho fa creïble i no passa res.
    • Icona del comentari de: Nuribel a febrer 22, 2022 | 21:30
      Nuribel febrer 22, 2022 | 21:30
      A mí també m'agradat Madres Paralelas, encara que també és cert que la Penélope es veu més gran de 40, pèro está estupenda. I molt bona actriu.
  4. Icona del comentari de: Maria Crespo a febrer 22, 2022 | 14:52
    Maria Crespo febrer 22, 2022 | 14:52
    Jo tinc 75 anys i vaig a la perruqueria fixa cada tres setmanes, per tenyir-me els cabells, no molt perque he sigut sempre rosa i es la meva imatge de sempre que no vull canviar: Maria, cabell llarg i rosa, arregladeta per cada ocasió, amb armonia per dins i per fora… tant si vaig a la montanya com quan baixo a la vila o anem al Cinema, a concerts, teatre o de viatge…la coordinació em dona més seguretat en mi mateixa i m’agrada agradar als demés però més a mi mateixa!
  5. Icona del comentari de: Maria G. a febrer 22, 2022 | 14:56
    Maria G. febrer 22, 2022 | 14:56
    Als 37 anys et queda bé tot i els cabells blancs dónen molta personalitat, pots anar amb roba ampla, ajustada, curta, llargue...Però als 67 has d'estar prima com un pal, alta i elegant per què la roba i els cabells blancs quedin bé.
    • Icona del comentari de: Nuribel a febrer 22, 2022 | 21:28
      Nuribel febrer 22, 2022 | 21:28
      L'elegancia, és el principal, i jo crec que surt de l'interior. I sí, millor prima, pèro tampoc massa!! D'acord amb que als 37 tot va bé!! (És clar que pensem aixó les q superem els 60, i seguim vivint!!).
    • Icona del comentari de: Monik a febrer 25, 2022 | 18:02
      Monik febrer 25, 2022 | 18:02
      Totalment d'acord cabells blancs per les que no tenen la cara arrugada o es maquillen i vesteixen modern. Tb molt cabell blanc de pelu que es una moda amb un altre color. La cara reflecteix el que hi ha dins i a vegades necessita una mica de color, pq qui diu que quan tenim canes ja no som joves? Nosaltres mateixes
  6. Icona del comentari de: fat boy a febrer 22, 2022 | 15:12
    fat boy febrer 22, 2022 | 15:12
    A que espera a vestir-se de Dona Rogelia i a deixar d'aguantar-se els pets?. Posats a assumir la decadencia fisica, assumin-ho tot i deixem-nos anar, total hi ha qui ho fa tot just acabat de casar.
  7. Icona del comentari de: Silvia a febrer 22, 2022 | 15:22
    Silvia febrer 22, 2022 | 15:22
    Que ben expressat i real. Els meus són 47! I ja els miro amb d'altres ulls!
  8. Icona del comentari de: Josepa a febrer 22, 2022 | 16:50
    Josepa febrer 22, 2022 | 16:50
    Jo en tinc 76 de qui a tres mesos 77 i em sentó amb el cor jove no em de decaure i sentirnos pel que som i estic contenta !!!!!
  9. Icona del comentari de: Anònim a febrer 22, 2022 | 19:54
    Anònim febrer 22, 2022 | 19:54
    Em sento molt identificada! 48 anys i amb els cabells ben grisos... Admirada per uns i questionada per d'altres, mai plou al gust de tothom. Per mi molt pràctic i natural, tal i com va venint la vida! Endavant, sempre endavant... amb cabells negres, blancs, rossos, pèl-roges, grisos i de tots els colors!
  10. Icona del comentari de: Tina a febrer 22, 2022 | 23:35
    Tina febrer 22, 2022 | 23:35
    Els homes amb canes resulten "interessants" i per contra, les dones amb canes, som "velles". Ja està bé de tanta penalització!!! Les canes de les dones al poder!! A mi les meves, m'encanten. Però a qui no li agradin les seves, doncs farà bé de pintar-se-les.
  11. Icona del comentari de: Luisa a febrer 23, 2022 | 09:57
    Luisa febrer 23, 2022 | 09:57
    Hola tInc 52, cabell blanc des de fa 1 any i poc. Feliç d'haver fet aquest canvi. Em sento be amb mi mateixa i la meva naturalitat. Encara escoloto a gent propera dient q estic bé però que em fa gran i que amb cabell negra estava mes guapa, en realitat crec q no m'estant mirant bé. Estic guapa i continuo tenint 52 anys amb orgull, el meu esperit es jove i alegre. No escolteu a la resta de gent, escolteu-vos a vosaltres mateixes, si esteu decidides.. FEU-LO 💜
  12. Icona del comentari de: J.M a febrer 23, 2022 | 21:29
    J.M febrer 23, 2022 | 21:29
    Crec que allò important és estar bé amb una mateixa. Per cert, jo tinc dos anys més que la Penélope i encara soc fèrtil.
  13. Icona del comentari de: Cepé D. a febrer 24, 2022 | 23:34
    Cepé D. febrer 24, 2022 | 23:34
    Totalment cert el que dieu per aquí algunes, el color del cabell és part de la nostra autoimatge, i en el meu cas l'edat mental tampoc no coincideix amb l'edat biogràfica. En tinc 50 i no vull veure una iaia al mirall. Fa anys que em tenyeixo i malgrat la temptació durant la pandèmia, me'ls seguiré tenyint. Perquè no vull envellir, perquè no vull que les coses bones s'acabin... ( i una abraçada a la meva perruquera:-)

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix