Foto: NYC – Metropolitan Museum of Art – Death of Socrates


Ho va deixar escrit Rafael Chirbes a la novel·la En la orilla: “La vida humana és el malbaratament econòmic més gran de la natura: quan sembla que podries començar a treure partit d’allò que saps, et mors, i els que vénen darrere tornen a començar de nou.”

La vida humana va per una banda i la rendibilitat econòmica per una altra. Les persones bones, justes, generoses o entusiastes no treuen cap benefici material de ser com són. El qui dóna no acostuma a rebre res proporcional a canvi. Massa sovint els mèrits no es veuen recompensats. Els egoistes, els lladres, els intolerants i els opressors solen viure millor que els despresos, els honestos, els bondadosos i els oprimits. Els qui tenen talent i destaquen en algun camp pateixen per sistema el menyspreu tenyit d’enveja dels mediocres, que sempre criden més.

Fa temps que hem deixat de creure en l’infern i el paradís, aquell parell d’invents tan útils per fer justícia a última hora: els bons cap aquí, els dolents cap allà. No vam néixer ahir i ja sabem que no hi guanyem ni les gràcies, portant-nos bé. La bondat, senyors, és un mal negoci. Si només ens guiéssim per càlculs empresarials, quedaríem paralitzats. Però, per sort, això no passa: la majoria de la gent té un instint més o menys esmolat que l’empeny a fer coses, a ajudar els altres, a crear, a estimar, a aprendre.

I no, la vida humana no té gaire sentit des d’un punt de vista de costos i beneficis. O potser sí. És com aquella pregunta que li van fer a Sòcrates: “De què et serveix aprendre a tocar la lira si t’has de morir?”. Sòcrates va respondre: “Per tocar la lira abans de morir-me”.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Juak a agost 24, 2015 | 23:40
    Juak agost 24, 2015 | 23:40
    Eva, en el text veig veritats com punys, també destinacions finals per a la gent honrada o deshonrada. No sempre guanya el dolent i perd el bo, en el primer cas es nota mes per la fanfarronada del fantasma i en l'altre cas el bo acostuma a ser més discret. M'agrada la teva exposició.
  2. Icona del comentari de: Eva Caselles a agost 28, 2015 | 16:20
    Eva Caselles agost 28, 2015 | 16:20
    Excel•lent refexió, Eva. A mi m'agrada pensar que amb menys economia i més humanisme, la vida ens aniria a tots millor. Encara que avui en dia, això sona a utopia :-)

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix