Reconstruccions

Tornar a fer l’amor sense ser-hi gaire/ gaudir des de la superfície

Foto: Carmen Jost


I ara ve quan hauries de començar
a construir de nou la paret        
el mur
la muralla          la reixa
la carcassa           l’armadura
la tercera pell d’espines.
Quan hauries de deixar de creure
en allò de les cases casa
la cuina           el recer      
la intempèrie lluny (rere els vidres)
Deixar de creure-hi
simplement
seguir passant la vida sense gaire cosa més
que l’únic estret tros de terra que et pertany.
I després             un dia
tornar a fer l’amor sense ser-hi gaire
gaudir des de la superfície
i arribar a creure que la vida
te la pots omplir amb la feina
el cinema          els vermuts         el gimnàs
les sèries de Nètflix
alguna festa esporàdica amb alcohol i fum
quan la buidor sigui nàusea.
Però no comences. No saps per on. No trobes els maons
les eines        els ferros          el llautó          les espines.
Ets encara un laberint d’estances buides
per on campen impunes       els corrents d’aire.





*text publicat al blog La vida té vida pròpia

Comentaris

    Gemxx Gener 19, 2021 11:57 pm
    Bon poema de les sensacions internes després de les tempestes de la vida. Quan sovint no saps per on començar... Però un dia, indiscutiblement, inesperadament, l'escletxa s'obre, i les estances s'omplen... amb l'escalf d'un nou sol d'hivern.

Nou comentari