Il·lustració: Eva Armisén


La presumida que portes dintre hauria preferit anar-hi sense ulleres, però no et trauries les progressives ni per dormir, ara que has fet el pas de comprar-te-les perquè el braç et quedava curt a l’hora de fer zoom.

Et fa por arribar-hi sola. Potser no sabràs com trencar el gel, potser et farà cosa saludar segons qui, potser algú et comentarà que has canviat molt i tu entendràs que has envellit massa. Sort que el sopar és a peu dret i que la copa de vi et mantindrà una mà ocupada.

Els vidres caríssims t’ajuden a reenfocar el passat. La M. té un cor de tres pams i sap trobar les paraules justes. Els silencis del P. el fan tan interessant com llavors, però avui penses que si calla tant és perquè té poc a dir. En J. se t’acosta i no et cal aixecar el cap per veure’l millor, és d’una nitidesa a prova de vistes cansades: t’abraça i t’hi trobes com a casa.

La teva gent hauria pogut ser una altra, però és la que va ser. La que et va conèixer quan tenies menys anys i més certeses. Quan encara deies això no ho faré mai de la vida. Quan t’havies fumut hòsties de genolls pelats però cap gran patacada. Quan només et calien ulleres de lluny. Quan la nostàlgia era estreta i el futur era ample.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Prudenci a maig 04, 2016 | 08:51
    Prudenci maig 04, 2016 | 08:51
    Magnific escrut i pensament.
  2. Icona del comentari de: sussi geli a maig 04, 2016 | 09:55
    sussi geli maig 04, 2016 | 09:55
    M, agrada molt la manera com utilitzes les paraules prr descriure qualsevol situació..!!
  3. Icona del comentari de: Mònica a maig 04, 2016 | 11:19
    Mònica maig 04, 2016 | 11:19
    Un text magnífic... Era l'època dels pantalons curts i els genolls pelats que canten 'Els Pets'. Una època molt innocent, però sense la qual no seríem el que som avui. Gràcies!
  4. Icona del comentari de: Ricard M. Aldea a maig 04, 2016 | 16:22
    Ricard M. Aldea maig 04, 2016 | 16:22
    Totes les joventuts són les edats de l'innocència que alimenta totes les rebel·lies i tots els reptes i tots els somnis que després, amb el temps hem d'anar matisant.
  5. Icona del comentari de: Aymar a maig 04, 2016 | 21:53
    Aymar maig 04, 2016 | 21:53
    Ens fas sentir el pas del temps com una cosa bonica. Merci Eva.
  6. Icona del comentari de: Mari Carmen Llata a maig 05, 2016 | 21:00
    Mari Carmen Llata maig 05, 2016 | 21:00
    Em puc sentir identificada en la posada en escena ... I fins i tot amb alguns pensament cap a les altres persones ...... En canvi i curiosament ... Em sento molt mes viva ara amb 63 anys ... Que no pas quan en tenia 20 !!! Tinc moltes mes il lusions i esperances perque es cumpleixin ara ... Que no pas quan en tenia 20 !!! .... L explicacio ... Ja formaria part ... D unaltre historia!!!
  7. Icona del comentari de: Raquel Rosenbaum a maig 06, 2016 | 01:42
    Raquel Rosenbaum maig 06, 2016 | 01:42
    M'agrada quan parles de " tenir menys anys i més certeses" . És una gran veritat molt ben descrita. El text és molt bonic.
  8. Icona del comentari de: Salut A. a maig 07, 2016 | 08:28
    Salut A. maig 07, 2016 | 08:28
    M'agrada llegir-te perquè sembla que t'estigui escoltant. La naturalitat i l'expressió es converteix en conversa propera i real. Que bé ho expliques!!!
  9. Icona del comentari de: glòria olivella a maig 10, 2016 | 13:54
    glòria olivella maig 10, 2016 | 13:54
    L'estrella fugaç ja ha tornat de lluny lluny. Crec. I la nostàlgica-presumida se'n ha anat de festa. Sou tan vives totes dues que em fa pena arxivar-vos a les cambres pròpies.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how
Comparteix

Carros de foc

Vangelis va ser el compositor de la banda sonora d'aquesta pel·lícula
Comparteix

La moto

Passeu del meu funeral/ si un bon dia me la foto

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix