Remember when

Potser no sabràs com trencar el gel, potser et farà cosa saludar segons qui

Arxivat a: Cambres pròpies

Il·lustració: Eva Armisén


La presumida que portes dintre hauria preferit anar-hi sense ulleres, però no et trauries les progressives ni per dormir, ara que has fet el pas de comprar-te-les perquè el braç et quedava curt a l’hora de fer zoom.

Et fa por arribar-hi sola. Potser no sabràs com trencar el gel, potser et farà cosa saludar segons qui, potser algú et comentarà que has canviat molt i tu entendràs que has envellit massa. Sort que el sopar és a peu dret i que la copa de vi et mantindrà una mà ocupada.
 
Els vidres caríssims t’ajuden a reenfocar el passat. La M. té un cor de tres pams i sap trobar les paraules justes. Els silencis del P. el fan tan interessant com llavors, però avui penses que si calla tant és perquè té poc a dir. En J. se t’acosta i no et cal aixecar el cap per veure’l millor, és d’una nitidesa a prova de vistes cansades: t’abraça i t’hi trobes com a casa.
 
La teva gent hauria pogut ser una altra, però és la que va ser. La que et va conèixer quan tenies menys anys i més certeses. Quan encara deies això no ho faré mai de la vida. Quan t’havies fumut hòsties de genolls pelats però cap gran patacada. Quan només et calien ulleres de lluny. Quan la nostàlgia era estreta i el futur era ample.
 

Eva Piquer

Comentaris

    Prudenci Maig 4, 2016 8:51 am
    Magnific escrut i pensament.
    sussi geli Maig 4, 2016 9:55 am
    M, agrada molt la manera com utilitzes les paraules prr descriure qualsevol situació..!!
    Mònica Maig 4, 2016 11:19 am
    Un text magnífic... Era l'època dels pantalons curts i els genolls pelats que canten 'Els Pets'. Una època molt innocent, però sense la qual no seríem el que som avui. Gràcies!
    Ricard M. Aldea Maig 4, 2016 4:22 pm
    Totes les joventuts són les edats de l'innocència que alimenta totes les rebel·lies i tots els reptes i tots els somnis que després, amb el temps hem d'anar matisant.
    Aymar Maig 4, 2016 9:53 pm
    Ens fas sentir el pas del temps com una cosa bonica. Merci Eva.
    Mari Carmen Llata Maig 5, 2016 9:00 pm
    Em puc sentir identificada en la posada en escena ... I fins i tot amb alguns pensament cap a les altres persones ...... En canvi i curiosament ... Em sento molt mes viva ara amb 63 anys ... Que no pas quan en tenia 20 !!! Tinc moltes mes il lusions i esperances perque es cumpleixin ara ... Que no pas quan en tenia 20 !!! .... L explicacio ... Ja formaria part ... D unaltre historia!!!
    Raquel Rosenbaum Maig 6, 2016 1:42 am
    M'agrada quan parles de " tenir menys anys i més certeses" . És una gran veritat molt ben descrita. El text és molt bonic.
    Salut A. Maig 7, 2016 8:28 am
    M'agrada llegir-te perquè sembla que t'estigui escoltant. La naturalitat i l'expressió es converteix en conversa propera i real. Que bé ho expliques!!!
    glòria olivella Maig 10, 2016 1:54 pm
    L'estrella fugaç ja ha tornat de lluny lluny. Crec. I la nostàlgica-presumida se'n ha anat de festa. Sou tan vives totes dues que em fa pena arxivar-vos a les cambres pròpies.

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...