Dino amb un amic de seixanta anys. Ens vam conèixer quan tots dos militàvem a la Crida a la Solidaritat en defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. La Crida, vaja. Si esmento el moviment amb tots els cognoms és perquè una amiga de trenta anys em va preguntar abans-d’ahir què era la Crida. S’entén: aviat farà un quart de segle que la vam dissoldre.

El meu amic sempre havia parlat de la revolució que vindria. Una revolució des de baix que ho sacsejaria tot. Fa un temps, si te l’escoltaves, semblava o molt optimista o molt il·lús. Avui somriu. “És la revolució, ja la tenim aquí”. Aquí. Als carrers i les places. Ara mateix.

Rellegeixo Martí i Pol: “Potser caldria que trenquéssim la rutina fent algun gest desmesurat que capgirés la història”. I finalment, té: estem cridant qui som perquè tothom ho escolti. Estem pensant el futur lluminós i possible.

Mi-te-la, la revolució: ja la tenim aquí i fa bona cara. L’autoorganització popular i pacífica és la nostra millor carta. Hem guanyat confiança i ens ho comencem a creure: serem allò que vulguem ser. No sabem què passarà, no sabem com ho recordaran els llibres. Però un país que ocupa les escoles amb un somriure per garantir un referèndum és un país ben educat que mereix poder votar i mereix poder ser lliure.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Daniela a setembre 30, 2017 | 12:42
    Daniela setembre 30, 2017 | 12:42
    La esperem amb moltíssima esperança aquesta etapa de nostres vides per um món millor per tothom
  2. Icona del comentari de: Teresa Costa-Gramunt a setembre 30, 2017 | 12:52
    Teresa Costa-Gramunt setembre 30, 2017 | 12:52
    Sí, aquest país mereix ser lliure. Les raons són tantes. Històriques per descomptat. Però sobretot són raons de futur. La vida vol vida, i viure és créixer. Anem a favor de la vida...
  3. Icona del comentari de: Anònim a setembre 30, 2017 | 15:54
    Anònim setembre 30, 2017 | 15:54
    La gallina a dit que no. VISCA LA REVOLUCIÓ
  4. Icona del comentari de: Anònim a setembre 30, 2017 | 16:49
    Anònim setembre 30, 2017 | 16:49
    I tot amb el somriure als llavis. Som i serem Muriel.
  5. Icona del comentari de: glòria olivella a octubre 04, 2017 | 13:03
    glòria olivella octubre 04, 2017 | 13:03
    A veure, Eva, si això que hem viscut fins ara (flors i somriures sense fi, mans enlaire, amor per la nostra policia, slogans amables i solidaritat popular a cabassos), si això és la revolució - la revolució amb majúscules -, aleshores hem estat capaços els catalans d'inventar un tipus nou de revolució. Em fa por la desmesura que augura el poeta i que crec que està arribant. Hi ha tant per sacsejar.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix